Mas, el president que va trencar els esquemes

ARTUR MAS VA POSAR la corbata a l’independentisme, la corbata que venia de Convergència, del món business friendly i de les polítiques d’austeritat, i aquell pas endavant seu va portar molta gent a fer el pas. Mas encarna el molt abundant prototip de català que no havia estat mai independentista fins que, per una qüestió de sentit comú, ja no li va quedar altre remei. I aquest tipus de català que venia del peix al cove i del pacte del Majestic es va acabar trobant un bon dia amagant una urna a casa o defensant un col·legi electoral de la violència policial. I en fer-ho, per cert, va desbordar i desesperar les esquerres clàssiques que es passen la vida teoritzant sobre revolucions. Mas va ser, com també ho van ser Xabier Arzalluz o Josep-Lluís Carod-Rovira, l’ase dels cops del periodisme d’estat. I deien allò de “Si acabem amb Mas s’acaba el Procés”.