Massachusetts: un model en el qual emmirallar-se
El president Artur Mas va fixar la setmana passada un nou referent en el qual es pot emmirallar Catalunya per sortir de la crisi: l'estat nord-americà de Massachusetts. No es tracta d'una tria a l'atzar. Si analitzem les xifres veiem que són dos territoris d'una extensió territorial i població molt similars (6,5 milions l'estat nord-americà contra els 7,5 del Principat), però les similituds gairebé acaben aquí. La taxa d'atur és del 6,9% enfront del nostre 20,5% i la renda per càpita és un 50% més elevada. La clau, segons els experts consultats per l'ARA, és l'aposta clara de Massachusetts per ser un centre de referència en formació, capaç de tenir dues de les universitats més prestigioses del món: Harvard i el MIT (Massachusetts Institute of Technology). El triangle entre ciència, innovació i aplicació a l'economia real constitueix el cercle virtuós que fa de l'economia d'aquest petit estat de la costa est nord-americana un potent motor de sis velocitats.
Ara bé, per acostar-nos-hi cal posar-se a treballar immediatament en diferents direccions.
En primer lloc, s'ha de focalitzar la inversió (pública i privada) en els centres que garanteixin resultats i excel·lència. En aquest sentit, cal racionalitzar el sistema universitari català perquè els centres s'especialitzin més, guanyin en autonomia pressupostària i siguin capaços de captar talent de casa i estranger.
En segon lloc, cal millorar la relació entre la universitat i el seu entorn social, i en especial amb les empreses.
I en tercer lloc, cal identificar quins són els punts forts de l'economia catalana (definir en què som bons, en definitiva) per concentrar-hi tots els esforços.
Massachusetts no s'ha inventat en quatre dies, és el resultat de quatre segles. Però sí que ofereix pistes sobre quin ha de ser el rumb que hem de seguir. Un model, per cert, molt allunyat del que representa Eurovegas, que el Govern diu que se sent obligat a defensar per la greu crisi. La pregunta és: què farien a Massachusetts?
