CRÍTICA TV

MasterPocholo

Apoteòsica, l'aparició de Pocholo Martínez-Bordiú a MasterChef de TVE. Encara que aquest cop anava sense motxilla. El curiós personatge va irrompre a la cuina cridant com un energumen, com si estigués en una discoteca eivissenca, davant la perplexitat dels participants. No s'ho podien creure. Nosaltres tampoc. Què hi feia Pocholo a la cuina? ¿Se li coneix alguna habilitat culinària? La seva aportació va ser bàsicament en funcions de coach , si ens atenem a les coses que va dir. A un concursant li va etzibar: " Tira palante con todos tus huevos ". Testiculina mode Pocholo en estat pur. " Enhorabuena por la oportunidad que tenéis en la vida y lo guapos que estáis en la tele ", va sentenciar. Aquest era el comentari de qualitat. El súmmum, però, va arribar quan es va posar a cridar " ¡Urt!, ¡urt!, un grito de guerra ", com imitant els espartans de la pel·lícula 300 . A casa vam passar por. I els estris de tota la cuina tremolaven. El millor va ser el seu lapsus quan va afirmar: " Enhorabuena por invitarme ". Tot plegat va ser un moment incomprensible, sense cap ni peus, d'un programa que ja ho resisteix tot perquè s'ha guanyat el favor del públic i va com un tro les nits dels dimarts. També a Catalunya. Al creixement del programa hi ha contribuït de forma decisiva gent com José Antonio Cerezo, el soldador aragonès més xulo que qualsevol membre del jurat. Carismàtic, descarat i amb una personalitat ideal per a qualsevol reality show . Ha estat l'últim expulsat però ja ha trobat feina de cuiner, un mes de becari, al restaurant Calima, amb dues estrelles Michelin. Que tingui moltíssima sort. Potser el secret de MasterChef és aquest: alimenta el somni que l'ascensor social encara funciona a Espanya. Per això encara s'entén menys la presència de Pocholo. Recorda, en aquest sentit, la primera edició d' Operación Triunfo . On tot era possible.

La guerra de l'orellera. Ana Rosa Quintana i Susanna Griso se les van tornar a tenir en directe. La sortida dels jutjats de Saida Prieto, l'aspirant a Reina del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, que va patir greus cremades l'any passat, es va convertir en un circ. La noia estava envoltada de micròfons però només responia les preguntes que li formulava l'Ana Rosa per l'orellera. Grotesc. I mentrestant al plató d' Espejo público la Griso lamentant aquesta pràctica i denunciant que el que estava pactat era una roda de premsa per a tots els mitjans presents. Ara bé, la seva reportera també tenia l'orellera a la mà i estava disposada a posar-l'hi a la noia. És complicat saber qui té la raó però la presència de tants micròfons deixa entreveure que la versió de la Griso té força versemblança. Ara bé, les dues estrelles matinals de la televisió espanyola s'haurien de plantejar si aquesta guerra que lliuren des de fa anys, amb episodis lamentables, està beneficiant algú o està empitjorant encara més la visió que tenen els ciutadans dels periodistes.

Més continguts de