14/06/2011

Salvar la Pilar Rahola

2 min

Resulta que un grup punk anomenat Islam (quin llamp d'imaginació al poder!) s'empesca un hit amb la suggestiva cantarella " vamos-a-matar-a-Pilar-Rahola, vamos-a-matar-a-Pilar-Rahola . Ohièa ". Coneixent l'obsessiva discreció de la Pilar, com deu haver patit per sortir a denunciar aquests fets i convertir-se en involuntari centre de l'atenció! Jo des d'aquí l'animo a ser valenta i alçar la seva tímida però important veu. L'últim cop que vaig parar l'orella, des del Pont de Brooklyn no se la sentia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

i tanmateix... compte, que no tot el que sembla ridícul ho és. Ni una amenaça delirant deixa, per delirant, d'esdevenir amenaça. Per exemple: cada cop que en un aeroport ens fan descalçar és per culpa de Richard Reid, més conegut com a Shoe Bomber, que el desembre del 2001 va agafar un vol de París a Miami amb les sabates farcides d'explosiu plàstic. L'home trobava normal fer esclatar un avió, amb ell a dins, amb una espardenya i un misto.

una hostessa li va prendre el misto ventant-li una cleca com la que es venta als nens petits, mentre ell li mossegava el polze. I l'explosiu no va explotar, en part, gràcies al fet que Reid l'havia tingut més de vint-i-quatre hores immers en suor de peus. Quan va anar a facturar amb els cabells com una guilla i una ganyota criminal (només tres mesos després de l'11-S) li van denegar l'embarcament fins a l'endemà, i en tot aquest temps no es va canviar les sabates. Resumint, un superdotat del terror.

en part pel culpa del cinema, en part per la fascinació que tot el que és violent acostuma a exercir sobre els acollonits de mena, que són molts, es tendeix a pensar en terroristes i criminals com en gent que actua amb una gran i perversa lògica. Doncs no. Sovint són uns colossals sapastres.

el shoe bomber va proclamar orgullosament que era d'Al-Qaida, i que havia fet feines auxiliars per a l'11-S. A l'FBI i la CIA encara riuen. És massa evident que fa temps que Al-Qaida funciona com una franquícia. Com la Nike del terrorisme mundial. Ja no necessiten ni atemptar ells en persona, només asseure's a esperar que arreu del món vagin sortint taradets com bolets, milers de caps de pardals escalfats per la bullida mediàtica i per les xarxes socials (que encadenen tant com alliberen). Paguen a cada taradet unes vacances a l'Afganistan, o ni això, li envien unes sabates explosives marca Acme per correu, i apa, a córrer. Si se'n surt perquè se'n surt, i si l'enxampen a temps, que és el més probable, doncs igualment Al-Qaida s'endú la glòria de l'ensurt, amb zero risc per als seus autèntics integrants. I qui dia passa, disbarat empeny.

Resumint, que potser sí que aquests del grup Islam són en el fons bona canalla, però compte a fer l'imbècil i a donar idees. Compte a no veure que a la pràctica vivim en un món tan virtual com demencial. No és impossible que algú acabi barrinant que matar la Pilar Rahola és la manera més segura de guanyar-se el cel o un carrer dedicat al futur Estat palestí. De més verdes en maduren.

stats