Menjador Escolar

A l'ARA d'ahir hi ha un reportatge interessantíssim de Trinitat Gilabert que parla del documental El plat o la vida , de Nani Moré, una cuinera que "ha invertit dos anys a denunciar la qualitat dels menjadors escolars". Al reportatge, Moré assegura que "les famílies es pengen el menú de l'escola a la nevera, hi llegeixen que està assessorat per un dietista i no es plantegen res més". Ella gestiona el menjador d'una escola bressol de Sant Cebrià de Vallalta que compra "verdura fresca, de pagesos de la zona". I per això es pregunta com és que els menús escolars "estan plens de subproductes del peix, com ara el panga" quan tenim "una costa i unes llotges tan importants al país". Doncs, l'hi contesto. Per les peles! Que a la seva escola puguin comprar als pagesos de la zona fa enveja, com quan algú et diu que compra productes ecològics. De productes ecològics no n'hi ha per a tota la població del món i els pobres sempre hauran de menjar pollastres criats amb pinso. Però la Nani també diu que al centre que gestiona "han trencat el tòpic de primer, segon i tercer plat" i fan "un primer i un segon sols o bé un plat únic complet i postres". Ens en posa un exemple: "Cigrons amb pasta de verdura i un iogurt ecològic natural servit en un got de vidre".

Com a humil progenitora, si jo em pengés aquest menú de la Nani a la nevera, hi trobaria a faltar verd. L'única verdura que hi ha al plat és la de la pasta, o sigui que almenys em semblaria bé que de postres hi hagués fruita (dels pagesos de la zona). Comprenc que el iogurt "servit en got de vidre" sigui més ecològic, però si els comensals tenen dos anys el perniciós plàstic evitarà viatges al contenidor dels envasos. De tota manera, m'alegra que "fer un sol plat", en lloc de fer "un primer, un segon i un tercer plat", sigui trencar un tòpic. Ves per on, jo avui he trencat un tòpic. M'he menjat un plat combinat número set.