Menorca, una campanya que manté les mateixes incògnites

S’han acabat els tenderols on es regalaven globus, fullets, capells i altres objectes. S’han acabat els mítings, les trobades, els cafès amb els candidats i les entrevistes. Els menorquins ja han sentit la majoria, escoltat la resta, les propostes de les diferents formacions polítiques, i avui decideixen el futur de l’illa. I les coses continuen tan incertes com abans de la campanya.

El PP ha basat la campanya en la contraposició de models i en el mateix missatge que envia el partit a tot Espanya: o nosaltres o la tornada enrere. El candidat al Consell, Santiago Tadeo, s’ha presentat a ell mateix com el garant de l’estabilitat i del progrés, i el seu principal argument ha estat la gestió feta a la màxima administració insular durant aquests quatre anys.

Per contra, la campanya dels altres partits ha tingut com a denominador comú un mateix desig: el canvi. Sobretot els partits de l’esquerra han intentat convèncer l’electorat de la necessitat de treure el PP del govern amb els arguments de l’amenaça sobre el territori, la importància de les persones i l’establiment de Menorca com un element polític amb personalitat pròpia. Quatre formacions lluiten a l’esquerra del PP per intentar sumar prou representació i aconseguir més consellers que els conservadors. Ara bé, precisament aquesta divisió és la que fa més difícil qualsevol previsió, i també la que pot suposar una arma de doble tall per a l’esquerra: la divisió pot mobilitzar aquell electorat que no és partidari de les aliances prèvies, però també pot fer que la Llei d’Hondt impedeixi rendibilitzar els vots de l’esquerra.

I entre PP i esquerra, El Pi i Ciutadans de Menorca. Les dues formacions parteixen -si fem cas de les enquestes- amb menys possibilitats d’entrar al Consell. I el seu paper pot ser cabdal per al PP, tant si entren com si no. Si entren, perquè sobre el paper són els únics possibles socis de govern si el PP no aconsegueix la majoria absoluta. I si no entren, perquè suposadament poden prendre vots als conservadors.

Més continguts de