Menys democràcia a Rússia i menys vots per al partit de Putin

Les eleccions d'ahir a Rússia van donar la victòria a Rússia Unida (RU), el partit del primer ministre, Vladímir Putin, i del president, Dmitri Medvédev. Però el suport popular al tàndem governant va baixar considerablement i tot apunta que podria perdre la majoria absoluta. I això malgrat que les votacions es van produir enmig d'una jornada farcida d'irregularitats, el resum de la qual és diàfan: menys vots per al partit de Putin i menys democràcia per a Rússia, que de nou perd credibilitat davant la comunitat internacional.

Si els resultats es confirmen, podríem estar davant d'un tímid inici de la fi de l'era Putin. És veritat que el vot de càstig haurà estat més dirigit al Medvédev modernitzador que al lideratge de Putin, que en les presidencials de l'any que ve encara ho té fàcil per aconseguir una victòria còmoda, però també ho és que aflora el malestar. La crisi econòmica i l'autoritarisme que ha impedit unes eleccions realment plurals i netes comencen a passar factura a RU, els dirigents del qual han actuat durant el procés electoral amb tics més propis de l'era soviètica que d'una democràcia madura. De fet, la jornada d'ahir va estar marcada per incidents de tota mena, començant per un ciberatac que sospitosament va bloquejar les webs de l'oposició i de mitjans independents com l'Eco de Moscou, el diari Kommersant i la revista New Times. També hi va haver denúncies de compra de vot i dobles sufragis. I els dies abans ja s'havien produït maniobres de dubtosa legalitat, com la detenció de Lilija Xibanova, cap de l'organització d'observació electoral independent Golos, a qui li va ser decomissat l'ordinador personal. Aquesta entitat havia denunciat 8.000 irregularitats durant la campanya.

Sigui com sigui, i malgrat el notable revés a les urnes, Rússia Unida ha guanyat. I en realitat tampoc no es dibuixa una alternativa clara, amb els opositors més carismàtics fora de la cursa electoral i el nostàlgic Partit Comunista com a segona força.