RAONS

Menyspreu

JOSEP RAMONEDA
JOSEP RAMONEDA Filòsof

La imatge de 146 estudiants de secundària agenollats, envoltats de policia, a Mantes-la-Jolie, a la perifèria de París, acompanyarà Macron molt de temps. Fins i tot el ministre d’Educació ha hagut d’expressar el seu desconcert. Un moviment sense direcció ni coherència ideològica, format per gent de base popular molt variada, expressió d’un malestar generalitzat i amb l’etiqueta d’ armilles grogues com a únic element comú, ha posat contra les cordes el lideratge jupiterià -com ironitzen els seus adversaris- del president. Sorprèn la velocitat a què s’ha deteriorat la figura de Macron, que es desploma tan de pressa com va créixer.

Per què aquesta inestabilitat? La ciutadania no se sent representada i per això les fidelitats són tan efímeres, cada nova opció és una nova frustració. La democràcia representativa fa temps que no representa, que restringeix l’espai del possible. Hi ha un allunyament entre les elits dirigents i la ciutadania, en un moment d’hegemonia dels experts. Macron n’és el prototip.

Macron va saber construir un relat, convocant a la modernització de França i a la refundació de la República, situant-se més enllà de dretes i esquerres i desplaçant les velles canongies polítiques. Però la seva pròpia paraula s’ha girat contra ell quan s’ha vist que la seva idea de modernitat no era més que el compliment de les exigències de la tecnocràcia contramajoritària. Quan ha volgut anar a trobar la gent (altres ni es molesten a sortir de palau) s’ha trobat el rebuig. L’ha perdut el menyspreu del que mira el poble com un inferior i s’hi aproxima amb paternalisme. Quan li diu a un aturat que creuant el carrer trobarà feina a qualsevol restaurant, demostra que ignora que les dades macroeconòmiques per les quals ell es guia no tenen res a veure amb la realitat de la vida quotidiana. I, més greu encara, no s’adona que està ofenent milions de persones tan desesperades com el seu interlocutor. La ciutadania se sent menyspreada. I hi ha dues maneres de respondre-hi: amb projectes de futur que ofereixin reconeixement i integració (és a dir, fent política democràtica) o construint el discurs dels enemics i dels falsos culpables per enganyar el personal i eludir les responsabilitats que comporta manar.

Josep Ramoneda és filòsof

Més continguts de