Meravellosa Maisel
La plataforma Prime Video d’Amazon ha estrenat una sèrie de producció pròpia: The marvelous Mrs. Maisel. La creadora és Amy Sherman-Palladino, responsable de Gilmore girls. De fet, les dues sèries connecten poderosament en el perfil de les protagonistes: personatges femenins que parlen molt de pressa, escupen sarcasme, que es fan estimar malgrat el seu punt de neurosi, que dubten massa sovint però que sempre acaben prenent decisions intel·ligents. Així és Miriam Midge Maisel (fantàsticament interpretada per Rachel Brosnahan), la jove i perfecta esposa d’una família benestant jueva de l’Upper West Side. És llesta, amb estudis i molta empenta per organitzar la vida domèstica i tirar endavant els seus fills, donant-ho tot pel progrés del seu marit, que quan plega d’una feina avorrida intenta fer-se un lloc en els clubs nocturns d’humoristes.
The marvelous Mrs. Maisel passa el 1958 a Nova York. La recreació de Manhattan, l’ambientació i el vestuari són extraordinaris. Recorda el context de Mad men, però aquesta és una sèrie molt més feminista, radiant i lluminosa. De fet, segurament té un punt de manca de realisme, igual que el tenia el poble de Stars Hollow de Gilmore girls. Destil·la una subtilíssima flaire de conte èpic que converteix la sèrie en entranyable, deliciosa i addictiva.
Quan han passat pocs minuts del primer capítol, un fet inesperat capgira la vida de Midge Maisel. I serà ella qui, de cop, tindrà moltes coses a dir. I la ràbia i la frustració la faran pujar a l’escenari on fins aleshores fracassava el pocapena del seu marit. La Midge tindrà l’enorme virtut de convertir el dolor en riures.
The marvelous Mrs. Maisel no és una sèrie amb regust amarg. No es recrea en la duresa de la nova vida de la protagonista. Tot al contrari. De fet, la Midge té una vida prou acomodada que li permet aparcar les criatures amb els avis. És la història d’una nova oportunitat i d’una nova manera de ser. D’adonar-se que tota l’energia que dedicava al marit ara la pot invertir a sentir-se realitzada i tenir les seves pròpies aspiracions. Com més malament li van les coses, més meravellosa és Midge Maisel. Com més al límit, més brillant. És el naixement d’una humorista que utilitza la seva condició de mestressa de casa, de mare, de jueva, de divorciada... per reivindicar-se dalt de l’escenari, fent servir un llenguatge irreverent i un punt de vista valent i atrevit. Fins i tot gosa fer humor sobre l’Holocaust. La Midge escandalitza alguns dels espectadors que la van a veure, però el més significatiu és que el que explica encara és molt vigent. Midge Maisel diu el que moltes dones encara no gosen dir. I veure-la des del sofà amb una tassa de xocolata amb llet calenta és una de les millors sensacions televisives dels últims mesos.
