Més que mai, ara cal mantenir el caràcter cívic de la protesta

La indignació -i la solidaritat- per l’injustificable empresonament de vuit membres del Govern i dels presidents de l’ANC i Òmnium es va expressar ahir al carrer amb una vaga general que va tenir un baix seguiment, molt menor que el del 3 d’octubre arran de la violència policial del referèndum de l’1-O, i amb una mobilització estratègica que va aturar vies importants de comunicació, tant de vehicles com ferroviàries. La jornada va demostrar la plena capacitat de l’activisme sobiranista -organitzat ara a través dels Comitès de Defensa de la República (CDR)- de paralitzar sectors clau del país però, en canvi, també va evidenciar que el suport ciutadà a aquest tipus de protesta clàssica té els seus límits i fins i tot produeix cert rebuig, cosa que hauria de fer pensar.

Amb una cita crucial amb les urnes a la vista -les del 21-D- i amb un Estat envalentit i una societat catalana cada cop més tensionada, cal mesurar bé les forces i l’estratègia. En cap cas es pot afluixar en la pressió per l’alliberament dels presos i pel retorn de la meitat del Govern ara a Bèlgica. Dimarts al vespre ho deia Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez: “No els oblideu”. No ho podem fer. Però no es tracta només de no oblidar-los, sinó de pensar bé com concitar el màxim d’unanimitat al voltant d’aquesta injustícia, d’aquesta demanda de llibertat per als empresonats, que és també l’exigència de recuperació de la Generalitat, ara segrestada per l’Estat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; i és, en definitiva, l’exigència de llibertat per a una Catalunya sotmesa a una situació exepcional, amb greus llacunes democràtiques.

Per tot això, és avui més important que mai que la reivindicació es faci per vies absolutament pacífiques, que no confrontin ciutadans amb ciutadans -cal fugir de la fractura social que alguns voldrien- i que no donin peu a cap excusa per criminalitzar el sobiranisme. La millor manera de mantenir viva la flama per la sortida dels presos i pel retorn del Govern, la millor manera de recuperar les institucions i guanyar a les urnes la il·lusió del futur, és mantenir-se en peu de pau, amb una mobilització que, com tots aquests anys, admiri el món pel seu tarannà cívic. Avui, quan més difícil és fer-ho a causa de la resposta repressiva de l’Estat, és quan més cal.