Més periodisme i menys xerrameca

Divendres, a Els matins, coincidint amb el primer aniversari de Trump a la Casa Blanca, van convidar Raquel Sans per fer una anàlisi d’aquesta etapa, ja que era corresponsal a Washington en el moment que el personatge va assumir el càrrec. Va ser mitja hora fantàstica de televisió per entendre les claus essencials de la política del president dels Estats Units. Pere Bosch, digne substitut de Lídia Heredia mentre ella està de baixa, va anar fent preguntes a Raquel Sans, que pràcticament en solitari va anar desenvolupant un discurs molt pedagògic, molt accessible i molt aclaridor. La periodista va anar explicant en què consistien les ordres executives i les contradiccions que suposaven ara per al Partit Republicà, el fracàs de Trump en la derogació de l’Obamacare, l’anàlisi sobre la recuperació econòmica dels Estats Units i les estratègies enganyoses de Trump, l’obsessió del president amb les fake news i el paper de la premsa. Es van analitzar les actuacions del president a partir de les seves víctimes polítiques, els mètodes que utilitza per dirigir-se a la gent, les dificultats d’un impeachment i la política internacional. Sans va demostrar domini de la matèria i habilitat per fer-la accessible a l’audiència. I, a més, ho va explicar tot amb una naturalitat que l’honora, acostumats com estem al to dels que es creuen grans experts que pontifiquen i fan de savis davant les càmeres. Després de mitja hora tan enriquidora a nivell periodístic, Bosch la va acomiadar entusiasmat. Semblava satisfet també per l’estona televisiva que s’acaba de produir. I per això la va convidar un altre dia: “Podem quedar d’aquí un any i seguim repassant”, li va dir. D’aquí un any? Més sovint, sisplau! No cal dependre dels aniversaris polítics per oferir bons continguts a l’audiència.

Gran part del valor de TV3 el trobem en tot aquest planter de periodistes que s’han format professionalment a la televisió pública i que, després d’anys d’experiència, retornen a l’audiència tot el que han après. És bo que la cadena pugui aprofitar més el talent dels seus periodistes, més enllà de fer de redactors, presentadors o corresponsals de telenotícies. Si els programes informatius funcionen a nivell d’audiència, i les xifres demostren que hi ha espectadors àvids de tele de qualitat, potser no cal que la programació de TV3 se sustenti sobre tanta tertúlia buida i reiterativa amb tants tertulians caducs que funcionen per inèrcia opinativa, a la recerca del sobresou i de satisfer la vanitat. A la graella de la tele pública calen més programes informatius que aprofundeixin en l’actualitat, que se serveixin del talent dels periodistes de la casa, espais que posin en valor els professionals de TV3. Més rigor i menys tertúlia. Més periodisme i menys xerrameca. Més talent i menys egos.