02/06/2011

Millor descreguts que encegats

1 min

Insisteixo, el més gratificant de dir la meva ara i aquí cada dia és tot el que compartim, els comentaris que sempre milloren l'article. Ahir us vaig confessar els dubtes que em generava la manera com informem i desinformem alhora en casos com la crisi del presumpte cogombre, i les respostes rebudes, sent crítiques de manera justificada amb la feina dels mitjans, m'han donat algunes pistes. Jo lamentava que amb contradiccions tan greus generàvem una societat més descreguda, i em dieu que és preferible ser descregut que estar encegat, i que la confusió pot ser el pas previ cap a la curiositat. I m'ho crec. Ens animeu a picar pedra, matisar, enriquir, dubtar, i citar exactament les fonts, i ampliar, i contextualitzar. Aquesta és la part més difícil de la feina i la que més ens anima en aquest projecte. Ser els més explicatius, ser els que ajuden a entendre les claus i a desmentir les mentides rotundes, a la recerca d'una aproximació a la realitat, a les veritats. Conquerir i eixamplar un espai de llibertat on puguem parlar de tot i escapar de tota mena de pressions de les fonts i de tota mena de prejudicis propis. I en una etapa de desconcert i d'allau informativa, hem de tenir més vocació de far, ni que sigui intermitent, que de constructors de túnels sense llum. El cas del cogombre, ben disseccionat, tallat en rodanxes, simbolitza també els perills que amenacen l'ofici de periodista.

stats