ara.cat

La sèrie Mindhunter (Netflix) se suma al gènere del true crime però amb un tipus de relat molt diferent del que hem vist fins ara. L’argument es basa en un llibre del mateix títol que relata la història real de la unitat d’investigació sobre la conducta humana que va crear el 1977 l’FBI. Els agents Ford i Tench engeguen la tasca d’entrevistar a les presons els principals assassins en sèrie dels Estats Units per entendre el seu comportament i saber com actuar en casos futurs. Mindhunter té una atmosfera gèlida i un enfocament inaudit en la ficció sobre crims reals: substitueix la brutalitat de la violència per l’anàlisi psicològica. És només a través de l’explicació dels crims dels mateixos assassins que s’estableix un relat fred i cruel igual de terrorífic. S’allunya del sang i fetge per entrar en una dimensió televisiva insòlita i molt interessant: una investigació sobre la masculinitat tòxica. D’una banda, hi ha les investigacions que fa l’FBI sobre les motivacions d’aquests homes blancs nord-americans que només assassinen dones. A més, Mindhunter mostra els dos agents protagonistes amb una masculinitat molt diferent: Tench s’ajusta a l’estereotip del mascle alfa casat que s’evadeix de les qüestions familiars emocionals; Ford, més jove, és el solter que es mostra interessat i sensible davant el nou rol de les dones emmarcat en el feminisme de finals dels anys setanta, malgrat que sovint el sorprengui i li exigeixi certa capacitat d’adaptació. La sèrie contraposa els personatges femenins (més intel·lectuals, amb una formació educativa superior, determinants en l’evolució dels estudis sobre la conducta humana) amb els masculins (més primaris en l’execució, que se senten admirats però, segons com, amenaçats per aquest nou model de feminitat). És a dir, la sèrie posa el focus també en una misogínia molt més subtil que la dels psicòpates però que també és nociva. Ho veurem, per exemple, en com la professora de psicologia Wendy Carr, figura crucial en les investigacions, haurà d’amagar certs aspectes de la seva vida personal. O en com evolucionarà l’agent Ford i la seva relació de parella amb una estudiant de postgrau de sociologia: la seva independència i alliberament sexual, que primer valora, passaran a ser després motiu de conflicte. De fet, l’agent, a mesura que progressi professionalment, menystindrà els coneixements de les dones del seu entorn que l’han ajudat i entrarà en un paper més individualista. Mindhunter aborda de manera innovadora la perspectiva de gènere, centrant-se sobretot en els homes i en la seva relació amb les dones. La sèrie és una bona excusa perquè cadascú reflexioni sobre la misogínia, fins i tot la inconscient, i els aspectes més tòxics associats a la masculinitat que tants homes encara perpetuen.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

‘Mindhunter’: una anàlisi sobre la masculinitat

Madrid, la ciutat d'Europa amb més morts pel fum dels cotxes, i Barcelona la sisena

La Segarra i la Reconquesta (1932)

"El TSJC suspèn l'estratègia electoral del secessionisme", portada de l''Abc'

Un trencaclosques de restriccions: l’estat d’alarma es queda petit

Conte se salva al Parlament però governarà en minoria