05/01/2012

Minusvàlues i minusvalideses

1 min

La història del Soufian, emesa dilluns passat per TV3, a més del gran coratge d'un nen de Manlleu d'origen magribí, mostravacom podria arribar a ser aquest país si reforcés la cohesió social i l'estat del benestar que ara aguanten com poden magnífics funcionaris.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

També mostrava un ús lingüístic vacil·lant que barreja minusvàlua , minusvalidesa i minusvalia .

Direm, primer, que el nom valia , tot i que l'Alcover-Moll en recull usos del segle XV, és considerat avui de manera unànime un castellanisme.

De fet, la majoria dels parlants saben que no han de dir valia sinó vàlua , però amb el minus al davant la paraula agafa un aire erudit que fa que passi inadvertida.

Les altres opcions, minusvàlua i minusvalidesa , són correctes totes dues, però a diferència dels que vénen a ser els seus equivalents formals en castellà, minusvalía i minusvalidez , no són sinònimes sinó que volen dir coses clarament diferents.

Una minusvàlua , una paraula que el DIEC2 encara no recull, és una minva en el valor que té alguna cosa,sobretot la que provoca vendre accions a un preu inferior al de compra. El seu antònim és plusvàlua.

Una minusvalidesa , en canvi, és una discapacitat que limita algú en la seva interacció amb l'entorn, i li fa més difícil integrar-s'hi i desenvolupar el rol social que li pertoca.

En el cas del Soufian, el seu esperit de superació fa que una greu discapacitat gairebé no li suposi cap minusvalidesa i acabi sent, en termes de ganes i resultats, més aviat una plusvàlua.

stats