Explotació: paraules, fets i preguntes

EXPLOTACIÓ

Fa pocs mesos l’empresari hoteler Antonio Catalán, president d’AC Hotels by Marriott, denunciava una pràctica que, gràcies a l’última reforma laboral, s’està convertint en habitual al seu sector: “Hoy puedo despedir pagando 20 días por año y empezar a subcontratar. Es lo que hacen los que explotan a las camareras de piso, y lo digo con todas las letras: explotan”.

Catalán es referia al fet que, des del 2012, els convenis d’empresa tenen prioritat sobre el conveni sectorial, i que les empreses subcontractistes del servei de neteja hotelera tenen convenis -de vegades signats entre el director general en nom de l’empresa i el director de recursos humans en nom dels treballadors- més d’un 40% per sota del conveni sectorial. Això ha portat molts hotelers a acomiadar personal subjecte a conveni (a 18.000 €/any) i subcontractar el servei a empreses que paguen poc més del SMI (9.906 €/any).

PARAULES

El 27 de maig del 2016 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar una moció per impulsar un salari mínim digne a la ciutat. En el seu punt segon estipula que l’Ajuntament establirà “mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades [...] a adoptar el salari mínim de mil euros entre el seu personal”. Hi van votar a favor els grups en el govern, Barcelona en Comú i PSC, a més de CiU, ERC i CUP. Es va abstenir el PP i hi va votar en contra C’s.

Poc després, i en una entrevista a Europa Press, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, anunciava la voluntat del consistori d’impulsar un espai de concertació per acordar un salari mínim de ciutat. Hi deia “Volem passar del rescat social al pacte social” i “Necessitem empreses que ens acompanyin en aquest pacte social”.

El 28 de juny l’Ajuntament rebia un dictamen sobre les possibilitats legals d’establir aquest salari mínim de ciutat per part del catedràtic de la UAB Eduardo Rojo. Tot i que confirmava que un salari mínim interprofessional només el pot imposar l’Estat, també establia inequívocament que “la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea accepta un salari mínim com a clàusula social d’obligat compliment en concursos públics”. En definitiva, un ajuntament no pot imposar un salari mínim a les empreses que operen al seu municipi (com sí que poden fer-ho les ciutats d’alguns estats dels EUA), però sí als seus proveïdors.

A Catalunya, i impulsats per la plataforma ciutadana Anem a Mil, gairebé un centenar d’ajuntaments ja han aprovat mocions com la de Barcelona. Agafant-les com a base, alguns han començat a incloure als concursos de contractació de serveis una clàusula que exigeix un salari per damunt dels 1.000 € i d’altres n’inclouen una que, amb un pes més alt o més baix, ho valora com una millora.

La Guia de Contractació Pública Social de l’Ajuntament de Barcelona s’inclina per l’opció més aigualida. En el seu punt 3.2 estableix que “l’òrgan de contractació pot incloure [...] la consideració de les retribucions salarials [però] la puntuació corresponent a aquesta mesura [...] no podrà ser superior al 10% de la puntuació total de valoració de les ofertes”.

FETS

El 12 d’agost del 2016, tres mesos després d’aprovar-se la moció, l’Ajuntament de Barcelona va convocar dos concursos de vigilància per als anys 2017 i 2018, l’un a l’Institut Municipal de Serveis Socials i l’altre al Museu Marítim, cadascun per import màxim de 411.000 €/any.

Malgrat la moció, i en certa manera malgrat la Guia de Contractació, els criteris de valoració establien com a únic criteri el preu horari: com menys preu, més puntuació.

Lògicament, n’ha estat adjudicatària l’empresa que ha ofert un preu inferior. Es tracta de Marsegur, una empresa que pot pagar als seus treballadors per sota de mercat perquè disposa d’un conveni propi un 32% inferior al sectorial (10.768 en comptes de 15.860 €/any). Marsegur ja ha perdut una demanda enfront dels tribunals per haver negociat el seu conveni de manera irregular (sentència 79/2016 de l’Audiència Nacional). No sembla la millor candidata per acompanyar l’Ajuntament en el pacte social a què aspira Pisarello.

PREGUNTES

· Si els hotelers que subcontracten empreses que paguen per sota del conveni sectorial “exploten” les cambreres de pis, ¿no “explota” l’Ajuntament de Barcelona els vigilants de l’Institut Municipal de Serveis Socials i del Museu Marítim?

· ¿Es pot saber quina diferència hi ha entre votar en contra d’una moció, com C’s, i votar-hi a favor però no aplicar-la, com BComú o el PSC?