ABANSD’ARA

Miquel dels S. Oliver. Renaixença i Modernisme

De l’article d’Octavi Aguilera (Palma, 1937 - Madrid, 2018) a la revista Periodística (1991), editada per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Periodista, professor universitari a la Complutense de Madrid i a la Pontificia de Salamanca, estudiós de la periodística mallorquina, Octavi Aguilera va morir al mes d’agost.

[…]

Miquel dels Sants Oliver (1864-1920) va ser, diguem-ho tot d’una, un precursor en molts aspectes, un impulsor de la transició de la Renaixença al Modernisme. [...] Al llarg de la dècada del 1890 es va produir en la cultura mallorquina, i balear en general, la fi del cicle de la Renaixença i l’inici del Modernisme. Aquest camí estètic va estar lligat a una profunda renovació generacional en la direcció del moviment cultural: els vells mestres (Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Maria Quadrado, Marià Aguiló, Tomàs Forteza...) havien mort i durant uns anys es va tenir la sensació que la revitalització iniciada amb el setmanari La Palma (1840-41) s’havia aturat. [...] Però va aparèixer una generació jove que, partint de més amplis plantejaments, va començar a imposar un ritme més intens i dinàmic al quefer cultural illenc. Aquesta nova generació, formada a l’ombra de l’antiga i que es va donar a conèixer a les seves revistes, va fer una valoració global positiva de la feina realitzada pels components de la Renaixença, tot i que els acusava de manca d’actualització i d’una excessiva timidesa en la defensa de la personalitat d’un país, encara basada exclusivament en la particularitat lingüística. Entre els components d’aquesta nova generació destaca el polifacètic Miquel dels Sants Oliver, que a més a més va ser el primer en fer la seva aparició. Se’l considera el pare del novell regionalisme mallorquí. Va escriure La cuestión regional perquè servís d’ideari al moviment i, en aquest i altres escrits, per possibilitar l’assoliment d’aquells objectius, va criticar amb decisió i radicalisme la societat mallorquina de la Restauració. Si bé és veritat que aviat van sorgir altres personalitats que es van afegir a les seves idees: el músic Antoni Noguera (1858-1904), el periodista Bartomeu Amengual (1866-1961), el poeta i assagista Gabriel Alomar (1873-1941), el dramaturg Joan Torrandell (1869-1937) i el prosista Fèlix Escalas (1880-1972). Immediatament van disposar de mitjans de comunicació propis com La Roqueta, Nova Palma, Fígaro, La Veu de Mallorca, La Ciudad i sobretot, el diari La Almudaina, patronejat pel seu pare, periòdic que mai es va comprometre amb cap de les formacions polítiques de la Restauració i que va seguir una tendència liberal i clarament regionalista, com ho prova el fet que l’actualitat catalana ocupés igual o més espai que la madrilenya. [...] El projecte renovador d’Oliver no va arribar a port. La societat mallorquina, agrària i sotmesa al caciquisme, aïllada de la resta del món per uns transports rudimentaris [...] resultà impermeable a l’acció modernitzadora d’Oliver i d’aquell grup d’intel·lectuals, de la minoria culta, que no van trobar cap força social que volgués assumir plenament el que ells proposaven. [...]

Més continguts de