OPINIÓ
Portada 29/12/2014

Miquel dels Sants Oliver i el mallorquinisme

3 min

Aquest 2014 que ja s'acaba hem celebrat els 150 anys del naixement d'un mallorquí il·lustre: Miquel dels Sants Oliver. Aquest intel·lectual i periodista no només va ser un dels màxims impulsors de la idea que el turisme havia de ser una de les grans indústries de les nostres illes, sinó que també va ser un dels primers teòrics del mallorquinisme polític. Una bona part del seu pensament el podem trobar en el seu llibre 'La qüestió regional'.

Diria que un dels fonaments del plantejament de Miquel dels Sants Oliver és la distinció entre la visió dels àustries d'un estat confederal i plurinacional i la visió dels borbons: un estat centralista i homogeneïtzador. Per l'autor de Campanet, la visió centralista és la que explica la depressió en què es troba Espanya a finals del segle XIX amb la pèrdua de les colònies, la manca d'empenta del país i un caciquisme i un provincianisme empobridor i paralitzador. Per això ens diu coses tan òbvies com que "allà on hi ha una varietat el millor és reconèixer-la" o com que "l'afany constitucional d'una artificiosa simetria no respecta el natural polimorfisme de la nacionalitat". I afegeix: "Aquesta igualtat jurídica aparent que produeix una desigualtat real d'efectes... una enorme veritat que encara avui és absolutament vigent".

Al llarg de l'obra de n'Oliver podem veure els principals debats del nacionalisme/regionalisme de les Balears. Així, podem veure com defensa un sistema de partits propi i diferent dels d’àmbit estatal quan diu que "els partits territorials responen a la realitat i la naturalesa, tenen un fonament positiu, exterioritzen l'estructura interna" de l'Estat; i enllançant amb això l'escriptor serà molt crític amb el bipartidisme dominant de la seva època (liberals i conservadors) que veu com a instrument per impedir la transformació i els canvis. Així, entra dins la conflictiva relació amb Catalunya dient: "Volem regionalisme, no catalanisme; el regionalisme no ha de ser uniforme, és la reacció de la varietat contra la uniformitat..."; per tant, cada territori ha de fer el seu camí i adoptar les seves estratègies, cosa que lògicament no posa en dubte que es comparteixi una llengua i una cultura. Així, elabora propostes perquè Mallorca i la resta de les Illes puguin aconseguir un pols econòmic potent i per això ja planteja el concert econòmic a efectes de finançament o l'establiment de ports francs. I així, veu que la regeneració del sistema passa per rompre el centralisme, ja que donar poder als territoris suposa avançar en la divisió del poder quan el centralisme és la concentració del poder, d'aquí que digui que "tot, absolutament tot, està a les mans del poder executiu, no es defensa més que els guanys i privilegis de 20.000 oligarques que influeixen el poder, hi ha un egoisme de casta i un abús d’autoritat".

La proposta d'en Miquel dels Sants Oliver és una proposta de transformació de l'estat espanyol i de la seva manera d'entendre i exercir el poder i és una proposta de respecte a la diversitat. És una proposta, en el fons, perquè els mallorquins prenguin consciència; així alguns han xerrat que el seu missatge anava dirigit a una burgesia més ideal que real. La conformació d'una majoria social que traspuï i respiri mallorquinisme continua essent el gran repte no assolit. Tot i l'encert del diagnòstic, tot i la vigència dels problemes i d'alguns tractaments, continuam necessitant l'ingredient essencial: que aquestes reivindicacions tan justes siguin assumides i defensades d'una forma molt més potent i sòlida pel conjunt de la població i per les classes dirigents en sentit ample.

stats