Miranda Makaroff: "Vull foc i passió: sempre"
Té un encant immediat; respira neguit i certa urgència; i encara que no ens hem vist mai, és com si ho haguéssim fet sempre. Quan arribo al seu atélier , ella va descalça. Frenètica i impúdica. Es passeja en cercles deixant entreveure els peus bruts i les mans tacades de pintura. Hi ha alguna cosa d'alarmant en l'ambient, un cert aire imprevisible. M'explica que acaba de perdre el mòbil a Milà i que està a punt de marxar a Los Angeles. Entremig, ha presentat Sisters in love , una col·lecció per a Lydia Delgado, la seva mare. Ens desvestim i ens l'emprovem. Acabem amb el mateix vestit.
NI NORMES NI RUTINES. Quan parla, ho fa amb una veu greu i trencada i un to alarmant, com si tingués una sorpresa entre mans. Escolta les preguntes a mitges i respon amb satisfacció. ¿Anaves per a actriu, què va passar? Que la vida em va portar per altres llocs: no suporto la rutina ni la monotonia. I tampoc sóc bona obeint regles: el món està ple de normes que no tenen sentit i jo ho qüestiono tot. ¿Aquesta és l'excusa per fer el que et dóna la gana? Sí, però té més a veure amb la necessitat d'expressar-me artísticament. M'agrada i necessito jugar amb la moda, l'art i la música: és una cosa física. Me la miro mentre ressegueix la vora del vestit i allarga el somriure. És una creadora. Però sobretot, una Lolita; de dalt a baix.
FELLINI I BOGERIA. Seu amb les cames creuades. Descol·loca, hipnotitza i s'escapa entre els dits de les mans. Va i torna. Té un punt de nen(a) de la selva, com per civilitzar. I d'aquí la seva gràcia: és indomable. ¿Tens un punt de boja? Sí. Penso que la gent està molt poc alliberada: jo faig i dic sempre el que vull. ¿Sovint fora de lloc? Segurament, però ho necessito fer. ¿Què és el que necessites fer? Doncs posar-me a cantar enmig d'una conversa. O a ballar. ¿Buscant protagonisme? No: això dóna la xispa a la vida, i jo necessito buscar i trobar eufòria constantment; la gent està continguda i reprimida. La gent és gris, uniforme, monòtona: necessitem més alegria. ¿On t'agradaria viure? Dins d'una pel·li de Fellini: portar pameles lila i vestits amb capes. Pausa sobtada: de cop, talla el discurs quan veu la seva mare creuant: Va, passa i marxa, que si no em fa vergonya parlar.
NÒVIOS I DOLÇOS. Reprèn la conversa i puntualitza: És més una amiga que una mare, la Lydia. ¿Què és el més important que has après d'ella? L'educació i l'elegància: el savoir faire ; jo tinc un punt de macarra que he de refinar. ¿I en què sou més diferents? A arriscar: jo tinc menys por, que segurament té a veure amb la inconsciència de la joventut. ¿Canviaràs? No. Em passa el mateix amb els homes: no seré mai la nòvia perfecta. ¿Per què? No em puc centrar en un sol home. És impossible, és com si només pogués menjar unes postres determinades: impossible. Un dia vull una Sacher, un altre un tiramisú, una Tatin o un iogurt amb maduixes: ho vull provar tot. ¿Què t'agraden més, els dolços o els homes? Els dolços: no fallen mai.
FOC I PASSIÓ. I els homes t'han fallat? Segurament els he fallat més jo a ells. ¿Has deixat moltes ferides obertes? Jo he intentat estimar, però a vegades no me n'he sortit. Quan s'acaba un enamorament en vull un altre: vull foc i passió, sempre. ¿I d'estimar, en saps? Jo estimo molt els meus amics, però de les parelles n'he d'estar enamorada. I llavors, inesperadament, es gira cap a un noi que seu al darrere i em diu: Mira el Coke, vam ser una mica nòvios, però ara som grans amics. I sí, me l'estimo molt. Pausa i apunt: Com a amic.
