04/09/2012

Missatges subliminars a 'Ola ola'

2 min

Durant l'estiu ens amenitzen les nits amb el que els programadors de continguts han batejat com a "espais refrescants". És un equivalent de poc pressupost, preparació prèvia escassa, fàcil de gravar i ràpid de muntar. Un exemple és l'Ola ola , a Cuatro, el programa on van per platges d'Espanya gravant el personal que està en remull i té poca vergonya. Entrem en un bucle d'excessos de pneumàtics de carn i carmanyoles estovades al sol. Cap escena dura més de 40 segons perquè l'interès d'un individu que no fa res a la sorra és nul. Ara bé, han descobert que si encadenen escenes de 40 segons de contingut pobre però de ritme àgil i cançons trillades fan entrar l'espectador en un estat de semiinconsciència que el manté atrapat davant la pantalla mirant foteses. Que si un concurs de truites de patates a la platja de Motril, que si un panxut parlant de banyadors a la costa gallega, unes àvies jugant al parxís a Cadis sota el para-sol o un ball folklòric a la platja de Llanes, a Astúries. De tant en tant també van a buscar material a la costa catalana. Diumenge vam conèixer la Núria d'Altafulla, que tocava la botzina del seu tricicle. Un gran paper. Després entrevistaven un bon home que admetia que li costava una mica parlar en castellà perquè ell era català, però que vaja, com que dominava els idiomes, fins i tot es veia capaç d'afrontar el repte en anglès. Després, en castellà (amb accent català, això sí) aclaria: " Seguro que conseguiremos el acople perfecto. Se trata que el dinero que generamos nosotros pueda revertir en nosotros mismos, a Cataluña... " Un cop feta la seva anàlisi sobre l'encaix Catalunya-Espanya i l'espoli fiscal, a Ola ola ho enllaçaven amb un tema de flamenc fusió de Camela: " Sueño contigo. ¿Y tú qué me has dado? Y es que te quiero y tú me has olvidado ". Potser en aquests programes absurds s'hi amaguen missatges subliminars gens innocents...

stats