Carta a Chen Yansheng: Mister Montilla
I quan finalment l’hem conegut, ha resultat que ja ens era familiar. Benvingut, Mister Montilla! Un xinès d’Iznájar, d’ulls petits i mirada miop, un home impassible que intenta no caure en cap trampa periodística. Algú que no encomana passions, però promet rigor en la gestió.
“Benvingut, Mister Chen”, li repetien, l’un darrere l’altre, tots els periodistes que eren a la roda de premsa, però en realitat el que estaven dient, el que tots enteníem, era “Benvingut, Mister Marshall”. Feia temps que s’anunciava l’arribada exòtica d’un xinès carregat de milions per salvar l’Espanyol. I quan ja teníem les bromes a punt -que si “Tot a Chen”, que si la “Melavellosa minolia”, que si el “Reial Chen Deportiu Espanyol”- li descobrim el seu tarannà impertorbable i ens les desactiva totes.
Si en comptes de ser un nacionalbarcelonista més jo fos un aficionat de l’Espanyol, avui estaria esperançat amb la seva presentació. Em va semblar un multimilionari prudent, dues característiques que no solen anar unides. Una persona que prefereix la discreció a la prepotència, i que es presenta davant la premsa no pas amb la intenció de treure pit sinó amb l’únic objectiu montillesc de no donar cap titular. El primer dia va transmetre una imatge de seriositat, que desactiva -almenys per ara- el risc evident de convertir-se en president i mascota, al mateix temps.
Pregunti, si vol, a Dani Sánchez Llibre qui era José Montilla i quins punts de connexió hi ha entre vostès. Li dirà que abans de convertir-se en president -ves quines casualitats- va ser alcalde de Cornellà. O esperi a dilluns, a veure si de la seva imitació al programa Crackòvia també se n’encarrega - xist - el gran Sergi Mas. L’Espanyol, segurament perquè no tenia cap altra alternativa, ha fet amb vostè una aposta arriscada: ha posat tots els ous al mateix cistell. Els pericos, després de la roda de premsa de dijous, deuen estar una mica més tranquils. La compra de l’Espanyol sembla més un projecte empresarial que no pas un petit caprici de milionari.
També és veritat que, pel que li vam intuir, tardarem temps a tornar-lo a veure a la sala de premsa. Sembla que li agrada treballar a l’ombra. El resultat és que no sabrem mai si Mister Chen és aquí o a la Xina, i que l’acabarem valorant, com a tots els presidents, per si la pilota entra o no entra, i per l’únic titular que el compromet de cara al futur: en tres anys, l’Espanyol a la Champions.
P.D. Veig que li ha plegat el director esportiu. No s’amoïni. Pensi que arriba a una terra on els presidents tenen tendència a fer ells mateixos els fitxatges, ja sigui anant al Brasil o consultant la portera del seu edifici. No sé a quin hotel s’allotja, Mister Chen, però conec recepcionistes amb grans coneixements futbolístics.
