Mladic, la barbàrie que no prescriu
L’impacte que va causar la Guerra de Bòsnia en l’opinió pública mundial encara perdura un quart de segle després. Durant aquell terrible conflicte en territori europeu, Barcelona i Catalunya es van mobilitzar en solidaritat amb les víctimes, i especialment amb Sarajevo, que va patir un setge inhumà de quatre anys -1.450 dies, per ser exactes- dirigit pel carnisser de Bòsnia, Ratko Mladic, amb 10.000 víctimes civils.La massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, va colpir el món: l’exèrcit serbobosnià liderat per Mladic va assassinar-hi cruelment més de 8.300 homes i adolescents musulmans, i va deportar i violar milers de dones. En la memòria dels horrors de la humanitat, les atrocitats comeses pels homes de Mladic hi ocupen un vergonyós lloc d’honor. Aquell infern és tràgicament inoblidable. Per respecte i solidaritat amb les víctimes i les seves famílies, cal no oblidar-lo. I calia que es fes justícia fins al final.
Faltava la condemna a Mladic, el càrrec militar més alt de les 161 persones processades pel TPII, tribunal creat per als crims de l’ex-Iugoslàvia. El TPII, en el seu últim veredicte abans de dissoldre’s, va dictar ahir una sentència de cadena perpètua contra un Mladic encara altiu i desafiant per tots els tipus de crim sobre els quals té competència: genocidi, crims de lesa humanitat i violacions de les lleis de guerra. En total, el considera culpable de deu crims, entre els quals, a més del de genocidi, hi ha els d’extermini, persecució, assassinat, deportació i atacs il·lícits a la població civil. Només l’odi exacerbat, la xenofòbia i la banalització del mal formulada per Hannah Arendt després de l’Holocaust poden explicar un comportament col·lectiu tan atroç com el de les àguiles blanques de Mladic, capturat el 2011 a Sèrbia i considerat el principal responsable militar d’aquella barbàrie inspirada políticament per Radovan Karadzic, el líder serbobosnià que l’any passat va ser condemnat a 40 anys de presó -en el seu cas no es va veure provada la intenció de genocidi.
El TPII ha acabat la feina, però les ferides de la Guerra de Iugoslàvia resten obertes. Encara ara a Bòsnia, a Srebrenica mateix, se segueixen exhumant i identificant cossos de les fosses comunes enmig de la falta de suport internacional.
