13/05/2012

Models

2 min

Durant anys la propaganda del PP es basava en dos models: el País Valencià i Madrid. Allò era Xauxa. El diner anava a dojo. Els constructors es feien d'or. Els promotors de grans esdeveniments feien cua per col·locar les seves franquícies. La gent votava massivament el PP. Els líders de la dreta canonitzaven el president Camps i trampejaven amb Esperanza Aguirre, sempre a l'avantguarda neoliberal del partit, que exhibia una poderosa autoestima que la feia sospitosa davant dels seus col·legues. De res servien les advertències que els gegants tenien els peus de fang, que no se sabia sobre quina base real se sostenia tant diner i que tanta felicitat tenia trampa. Una de les poques coses bones de les crisis és que són moments de revelació en què emergeix el que no es volia veure.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La fallida de la Comunitat Valenciana va posar el model en evidència. El cas Gürtel va confirmar les sospites. No era el paradís, era una versió local del berlusconisme: consagració dels privilegis pel diner, piràmide d'interessos, amiguisme, corrupció, control televisiu. Ara el que s'ha destapat és el truc. Les dues principals peces de Bankia són Caja Madrid i Bancaja. El suport financer sobre el qual se sustentaven els dos models. La caixa dels diners de Xauxa. Amb l'esfondrament de Bankia cau el mite dels models d'èxit del PP.

El PP ha optat per la tàctica de no ser mai responsable de res. Tot és culpa dels altres. És cert que el governador del Banc d'Espanya ha fet una gestió lamentable: el sistema financer espanyol s'ha enfonsat i no ha estat capaç d'anticipar el desastre ni d'intervenir-hi adequadament. Però el PP fa molts anys que és a Caja Madrid i a Bancaja. Blesa, Olives i Rato són del nucli dur de la família. El PP no pot al·legar ignorància. I té mèrit rematar un currículum brillant com el de l'exvicepresident del govern central d'una manera tan frívola: una fugida abans d'hora de la direcció de l'FMI sense cap explicació plausible i dos anys a Caja Madrid per completar un dels més grans desastres financers. I deien que eren els millors gestors de la història.

stats