18/04/2011

Molta pau mental

2 min

Barça i Madrid van jugar com dues potències nuclears de la Guerra Freda, anul·lades per la lògica de la mútua destrucció garantida: "Jo no em passaré el partit tocant la pilota a la teva àrea i pressionant-te fins que la perdis, i tu no em podràs jugar al contraatac i donar-me un ensurt". Els dos estats majors van desplegar les seves divisions terrestres, mentre que herois com Gagarin i Armstrong no van rebre l'autorització per orbitar i no van poder tornar a la Terra entre aclamacions i pluja de confeti. Els golejadors de la Lliga van marcar de penal. Hi va haver molt de respecte recíproc, excessiu, vaig pensar mentre me n'anava, acostumats com estem a un Barça que no perdona quan ensuma la por.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Em va semblar que el Barça va respectar molt més el Madrid que no pas el seu propi tècnic. Deu ser la primera vegada a la història que els merengues surten a jugar al Bernabéu i en comptes d'anar a buscar la pilota i el partit es queden esperant al darrere que no els caigui una maneta , amb possessions d'un 25%, i això que només els valia la victòria.

És possible que Mourinho guanyi algun títol amb el Madrid (no cal que corri), perquè de jugadors en té, i la maleta de rodes amb la qual recorre Europa està plena de trucs verbals, tàctiques de doble fons i inhibidors de contraris d'eficàcia provada. Però si arriba el dia, haurà estat a costa de sacrificar els principis de la institució a l'altar de la porta del vestidor. Ja no parlo de si li queda algú amb qui no s'hagi barallat, sinó d'aquest resultadisme desconfiat quan en realitat disposa de jugadors que han arribat a costar 96 milions d'euros. Les pantalles d'HD no s'han inventat per transmetre el seu futbol gris, com aquell que vèiem als tubs de rajos catòdics a l'època del " rogamos disculpen ". El futbol del Madrid va contra la necessitat de la seducció d'audiències en el mercat global.

Guardiola, en canvi, ha aprofundit en la cultura futbolística d'un club que normalment ha jugat a futbol a partir del principi bàsic que s'ha de tenir la pilota. I hi ha aprofundit tant que n'ha creat la millor versió. I aquesta és la gran diferència, perquè, al cap i a la fi, de campió n'hi ha un cada any, però d'equips que siguin reconeguts com el millor de la història no n'hi ha hagut gaires.

És veritat que a l'hora de les finals, el com importa menys que el què, però el com dóna la pau mental de què Guardiola va parlar la vigília de viatjar a Madrid. Em va encantar. És allò de jugar a recollir el que s'ha sembrat durant tota la temporada amb la suor del seu front.

Ens hem passat la prèvia afirmant que el primer partit afectarà el segon, però més aviat em sembla que tornarem a veure molt de respecte i pocs espais. Si es poden formular desitjos, espero veure Busquets al mig del camp, Mascherano marcant la ratlla i algun gol de Villa. I que la pau mental d'un líder camí de la tercera Lliga consecutiva ajudi a fer el primer pas cap al triplet.

stats