Monarquia i democràcia

Més de 2.000 milions de persones es calcula que van veure en algun moment l'enllaç dels nous ducs de Cambridge. L'expectació i fins i tot fascinació despertada al Regne Unit i arreu del món demostra fins a quin punt els membres d'una institució paradoxal en una societat democràtica, rèmora del passat, poden ser estimats pel mateix poble que no els pot escollir. El glamur i l'origen plebeu de la futura reia Caterina, sumats a l'autenticitat de la seva llarga relació amb el príncep Guillem, introdueixen nous aires de modernitat i normalitat en una família reial en què el pes de la tradició ho és tot. L'onada de simpatia pot ser utilitzada pels Windsor per girar full a les patinades i escàndols dels seus membres durant els anys noranta, i, sobretot, per intentar legitimar la mateixa monarquia de cara a un futur incert.