CRÍTICA TV

La fanfàrria de García Ferreras

Van fer una narració gairebé esportiva, com qui dona el minut i el resultat

Totes les cadenes que retransmetien la sessió d’investidura van optar per un marcador en directe que anava sumant els vots del sí, els del no i els de l’abstenció, i feien un compte enrere dels diputats pendents de pronunciar-se. El resultat estava previst i això li restava emoció, però el fet que hi hagués una diferència tan ajustada va fer que alguns hi afegissin un suspens extra, amb la possibilitat que es produís algun imprevist. Antonio García Ferreras, a La Sexta, va oferir una narració gairebé esportiva, com qui dona el minut i el resultat, reiterant les paraules que li serveixen de crossa constant per estimular l’espectador: “ Atención” i “ Fíjense”.

Mentre els diputats anaven votant un darrere l’altre, Ferreras es dirigia a l’audiència amb veu baixa però amb l’ímpetu de qui hi posa més pa que formatge. “ Atención, porque enseguida es el voto de Ana Oramas, de Coalición Canaria, que ha vuelto a insistir que va a votar que no, en contra de su partido, al que ya ha pedido perdón”. “ ¡Ahí està el voto de Ana Oramas! ¡Es un no!” “ Todavía no hemos escuchado ningún diputado de ERC, pero enseguida los dos primeros, muy significativos, Marta Rosique y Gabriel Rufián. Son dos diputados que representan a ERC y que van a ser los dos primeros en pronunciar la palabra 'abstención'...” Tot ho narrava afegint-hi una emoció trepidant. Quan va arribar el torn del vot d’Aina Vidal, la diputada d’En Comú Podem, hi afegia un relat que ampliava la dimensió melodramàtica: “ Y atención, porque va a ser el voto más emocionante de la mañana. Aina Vidal, de En Comú Podem, en los próximos minutos, luchando contra un cáncer, ahí presente para votar”. Minuts més tard, Ferreras es mantenia en la seva línia sensacionalista: “ Alcaraz, víctima del terrorismo, que ha votado no, y fíjense, Jaume Alonso Cuevillas, el abogado de Puigdemont, también va a votar que no ahora”.

El vot de Montse Bassa també va ser narrat amb intensitat: “ ¡La portavoz de ERC hoy en el Congreso, Montse Bassa, que acaba de decir que a ella la gobernabilidad de España le importa un comino, se acaba de abstener! […] Montse Bassa se abstiene a pesar de esa afirmación, que ha sido una de las afirmaciones más representativas de la mañana. ¡ERC se abstiene! ¡Junts per Catalunya vota en contra!” “ ¡Fíjense lo ajustado de la votación!” Ferreras seguia passant llista: “ El hombre de Vox que desveló que uno de los objetivos de su formación era cerrar La Sexta. La Sexta retransmite su voto: no”. Un cop acabada la votació sense imprevistos i a l’espera de la confirmació final, Ferreras parlava de “ los primeros aplausos mudos” per la inquietud continguda a l’hemicicle. Amb la confirmació oficial de la investidura de Sánchez, La Sexta va deixar anar, de sobte, una potent fanfàrria amb aires de sèrie èpica nord-americana, que convertia l’esdeveniment en una mena d’espectacle emocional amb final feliç. Una culminació més festiva que periodística, en què la cadena semblava celebrar una victòria pròpia.