CRÍTICA TV

Un rei massa tebi

Segons els tertulians, el discurs del rei ha sigut un dels més difícils del seu regnat 

El dia de Sant Esteve els magazins matinals comentaven el discurs de Nadal del rei Felip i, malgrat el servilisme tradicional de comentar-lo amb condescendència, hi havia un cert consens en la tebiesa del missatge. Si bé tothom té apresa la lliçó sobre la suposada neutralitat de la monarquia, els tertulians són més partidaris de la branca dura de la pretesa neutralitat, a l’estil del discurs del 3 d’octubre del 2017. A Espejo público van recórrer a un expert en comunicació no-verbal, un tal José Luis Martín Ovejero, que va comparar el discurs d’enguany amb els de les edicions anteriors. Com a model de referència, però, feia servir el del 2018. En la comparativa, l’home anunciava –amb certa decepció– que els dos discursos havien sigut radicalment diferents. “ La mejor manera de no levantar pasiones es no transmitirlas”, deia l’especialista. Primer va analitzar la posada en escena. Per a l’expert, era molt significatiu que el 2018 la bandera espanyola i l’europea estiguessin al costat del monarca i, en canvi, aquest any les posessin al darrere. La distància d’un any respecte a l’altre era força relativa, però, segons Martín Ovejero, era una manera de rebaixar les formes i la càrrega institucional. També li semblava rellevant el fet que l’any passat el rei hagués inclòs un retrat de la seva filla gran llegint la Constitució i, en canvi, enguany s’hagués limitat a una imatge indefinida d’unes intranscendents condecoracions al mèrit civil que no es desxifraven visualment. Que el rei no hagués deixat cap rastre a nivell familiar ho qualificava de desig de no acaparar titulars ni distreure els espectadors. La intenció clara de refredar l’impacte.

L’expert d’Antena 3 s’entusiasmava mostrant les imatges de l’any passat: “ ¡En el rostro hay ira, hay fuerza, hay intensidad, hay emociones en estado puro, hay tristeza!”, recordava l’home amb èmfasi, posant el focus en el puny tancat del monarca. I amb to més decebedor afirmava que enguany “ muestra un rostro plano, no vemos ira, no vemos tristeza”. L’especialista assegurava haver fet una comparativa amb la veu. No van demostrar-ho a nivell auditiu però sí amb el diagrama visual de les ones sonores. El missatge del 2018 “ tiene picos y se involucra mucho más, hay más contenido emocional en el lenguaje” i, en canvi, el del 2019 assegurava tenir un irrellevant “ perfil plano”. La conclusió final era que aquest discurs del rei havia sigut un dels més difícils del seu regnat i, segons les opinions dels tertulians, també un de molt decebedor. És obvi que en plenes negociacions del PSOE amb ERC, els súbdits més mediàtics d’Atresmedia esperaven un missatge més contundent que amonestés actituds excessivament dialogants. Els agrada més el rei de la mà dura. I per deduir-ho no calia sol·licitar els serveis de cap especialista en llenguatge no verbal perquè es veia a primer cop d’ull.