La mare que ens va parir

La iniciativa dels professionals de TV3 parteix d’una formació en perspectiva de gènere

Hi ha un petit detall en els informatius de TV3 que segurament alguns espectadors han detectat. És un petit gest que, si el posem en valor, segur que sumarà més gent a la iniciativa. Des de fa mesos, molts dels i les professionals dels Telenotícies, en el rètol on apareix el seu nom per presentar-los i identificar-los, firmen amb els dos cognoms. Donant per descomptat que en la immensa majoria de casos, per imposició de la cultura patriarcal, primer hi ha el del pare i després el de la mare, és una acció que aposta per visibilitzar les mares, que massa sovint desapareixen de la signatura professional de la seva descendència. Als Telenotícies, la Cristina Riba Roig, la Raquel Sans Duran, el Carles Prats Padrós o la Cori Calero López són alguns exemples de periodistes que han optat per aquest nou costum. Si ho comparem amb la resta d’informatius més rellevants de l’estat espanyol, podem considerar-la una iniciativa pionera.

Tradicionalment, el segon cognom (en general, el de la mare) és eliminat per sentit pràctic, per economia de paraules i per dificultats d’espai. Seria pràcticament impossible que els futbolistes decidissin fer el mateix perquè a l’esquena de la samarreta és difícil que hi càpiguen dos cognoms. En alguna ocasió, en l’esport, s’ha intentat fer un homenatge a les mares. El maig del 2018 el Barça es va enfrontar al Vila-real i ho va fer posant el nom de pila d’elles a les samarretes. Aquell dia van marcar Esmeraldina, Edite Lima i Celia, és a dir, Coutinho, Paulinho i Messi. És obvi que el masclisme del futbol està tan integrat que per homenatjar les mares no van recórrer al seu cognom, sinó que hi van donar un tarannà més domèstic. Loli, Mari, Annie, Montse, María José i Maria Rosa quedava més efectista, obvi i tendre però restava la professionalitat i oficialitat que s'atribueix a un cognom. Anys abans, el 2013, l’Athletic Club sí que va homenatjar les mares posant el cognom d’elles a l’equipació. Aquell dia, Aduriz era Zubeldia i Muniain era Goñi. Però, com és habitual en les accions de voluntat feminista, va ser un dia puntual.

En els últims anys, en els rètols de presentació dels professionals de les cadenes, els informatius han optat per afegir el nom del compte de Twitter. De fet, en alguns programes fins i tot han substituït directament el nom i el cognom per l’arrova i el nom d’usuari. Si es pot fer espai a les xarxes socials, també se’n deu poder fer per a una mare. La iniciativa dels professionals d’informatius de TV3 es va dur a terme a partir d’una formació en perspectiva de gènere, s’hi han afegit més dones que homes i és voluntària. Però com deia el capità Enciam, fa molts anys, a la mateixa cadena, “els petits canvis son poderosos” i aquest també pot ser-ho com a reconeixement a les mares que ens van parir. Per tant, a partir d’avui, en el diari hi afegiré el cognom de la meva mare.