CRÍTICA TV

On són les dones a l’estiu a TV3?

La televisió pública no es pot permetre aquests desequilibris en la seva programació

La graella d’aquest estiu de TV3 és eminentment masculina. Les novetats de la temporada estan liderades per homes. El ‘Tot anirà bé’ té com a protagonista Oriol Parreño. El ‘Coolhunters’ de què parlàvem ahir té dos presentadors: Serapi Soler i Patrick Urbano. ‘Pròxima estació’ té Enric Lucena al capdavant. ‘Lokus Day’ és un projecte dirigit, guionat i interpretat per Xavier Bertran. ‘Globus sonda’ té el meteoròleg Francesc Mauri com a conductor. Això com a novetats. Com a formats que ja coneixíem, també s’està emetent el ‘Joc de cartes estiu’ amb Marc Riba, el ‘Res és impossible’ amb el Mago Pop, el 'This is art' amb Ramon Gener i el ‘Quan s’apaguen els llums’ amb Lluís Canut. L’única excepció amb una dona al capdavant és ‘El divan’ amb Sílvia Cópulo. El ‘Manual de supervivència’ té diversitat de presentadors i ha respectat la paritat.

Aquest biaix masclista alarmant denota, primer de tot, la manca de sensibilitat de la cadena en qüestió de gènere. Ningú, a l’hora de dissenyar la graella, s’ha preocupat per un equilibri lògic. Això ens planteja un dubte: o no es presenten projectes conduïts per dones o només s’acaba confiant en els que condueixen homes.

Davant del dubte i el risc que té tot projecte televisiu, és tradició (masclista) confiar més en els homes, especialment quan es tracta de formats en què els protagonistes no són coneguts. El dubte és: s’hauria confiat en una dona guionista desconeguda per l’audiència de cara a protagonitzar una sèrie en què expliqués la seva vida i les seves neures?, ¿s’hauria donat per bo un projecte en què dues dones desconegudes pels espectadors presentessin un programa en què es passessin mitja hora parlant d’'escape rooms' o del swing?

La cadena ha intentat experimentar i arriscar-se, fent servir la graella de juliol i agost com un banc de proves. Això està bé. El problema és: per què a l’hora de fer-ho no s’ha confiat en cap projecte encapçalat per una dona? És de suposar que aquesta situació ha estat involuntària i inconscient per part de la cadena, però al final, ves quina casualitat, tot són homes. Els de sempre ho consideraran una simple qüestió de meritocràcia, tot i que, tenint en compte la mediocritat de bona part dels projectes, és difícil pensar que han descobert grans mèrits en els formats finalistes. ¿On són les oportunitats per a les dones?

La televisió pública no es pot permetre aquests desequilibris en la seva programació, perquè el missatge que es desprèn d’aquesta circumstància és molt perillós. Es podria donar a entendre, especialment a les productores externes, que els projectes tenen més possibilitats de prosperar si estan presentats per homes. I això es convertiria en un peix que es mossega la cua que mantindria la televisió en un androcentrisme caduc, anul·laria l’existència de referents femenins i, en conseqüència, es dificultaria el progrés social cap a la igualtat que, com és obvi, encara no tenim. La graella d’estiu n’és un exemple.

  • Etiquetes

Més continguts de