Torneu-me el meu temps!

'Lladres de temps', el documental que ens parla de nosaltres mateixos

Dimarts a la nit el 'Sense ficció' 'Lladres de temps' ('Time thieves'), de Cosima Dannotitzer, va ser tan revelador com alarmant. Va començar de manera apassionant. La idea d’arrencar explicant-nos a partir de quin moment de la història comencem a donar importància al temps, al fet de tenir rellotge, i comencen a establir-se unes zones horàries estàndards et deixava bocabadat davant la pantalla. Al veure-ho pensaves com era possible que un fet tan determinant de les nostres vides en tants aspectes diferents no el descobríssim fins aquell moment i d’una manera tan casual, mirant la tele relaxadament des del sofà. Tota la història dels trens de llarg recorregut als Estats Units a mitjans del segle XIX, els accidents ferroviaris i l’inici de la gestió del temps va ser al·lucinant. Descobrir els Gilbreth i el seu mètode per optimitzar els horaris i millorar l’eficiència (només un matrimoni amb dotze fills podia sentir-se motivat per aquesta disciplina) era impactant, perquè passaves a descobrir fins a quin punt són dinàmiques que s’han immiscit en la nostra quotidianitat. És sorprenent que no s’expliquin als llibres d’història uns esdeveniments clau en el desenvolupament del capitalisme.

L'espectador, quan menys s’ho espera, s’adona de fins a quin punt està manipulat per un ens superior i eteri

'Lladres de temps' és un documental ambiciós. Viatja per mig món (Amsterdam, San Francisco, Tòquio, Barcelona...) buscant exemples rellevants, casos extrems i múltiples fonts expertes. No es limita només a oferir una informació rigorosa i amb dades sinó que proporciona a l’espectador una reflexió social i filosòfica molt reveladora per a l’espectador. L’audiència queda atrapada pel relat. Al marge dels casos límit (els japonesos arrossegant-se de matinada amb llanternes al despatx per fer hores extres malgrat la prohibició), l’espectador se sent ràpidament interpel·lat. Entra en un estat de perplexitat perquè, de cop, quan menys s’ho espera, s’adona de fins a quin punt està manipulat per un ens superior i eteri, de com s’ha convertit, sense saber-ho, en mà d’obra gratuïta habitual per a múltiples empreses. El “Fes-ho tu mateix” que tantes vegades ens ha semblat tan pràctic i ens ha fet sentir amos del nostre propi destí, de cop t’adones que no deixa de ser un sistema per reclutar-nos i dirigir-nos, per aprofitar-se de la nostra productivitat i per obtenir beneficis. Els tentacles de la eficiència i el control del temps són tan llargs i poderosos que fins i tot han influït en dinàmiques que tenen a veure amb la nostra salut i el nostre benestar emocional: el sentiment de culpabilitat, la incapacitat per desconnectar, la baixa qualitat dels aliments i la nostra nutrició, les relacions familiars, l’equilibri psicològic...

'Lladres de temps' va molt més enllà d’explicar-nos que els mobles d’IKEA són més barats perquè els muntem nosaltres. Això ja ho sabíem. El documental ens commou perquè ens parla no d’un fenomen sorprenent, ni d’una troballa extraordinària, ni d’una realitat que no sabíem. És colpidor perquè ens parla de nosaltres mateixos.

Més continguts de