CRÍTICA TV

Per amor a l’art

Ramon Gener gestiona amb destresa la transmissió de coneixement a partir petites històries

Ha tornat una nova temporada de 'This is art' a TV3, el programa que presenta Ramon Gener i que aprofundeix en diversos conceptes a partir dels diferents corrents artístics. Diumenge van arrencar posant el focus en l’enamorament, posant un èmfasi especial en la història de Romeu i Julieta a través de la literatura, però també fent un recorregut per les obres de Botticelli, Chagall i Rodin. O analitzant la manera d’expressar musicalment aquest sentiment a través d’una peça de Txaikovski, o l’òpera 'L’elisir d’amore' de Donizetti, o com va repercutir en les composicions del mestre Benjamin Britten el seu enamorament incondicional del tenor Peter Pears, una relació que van haver de mantenir en secret.

'This is art' és un programa que s’hauria de convertir en un clàssic indispensable de la cadena, perquè des de la senzillesa i la creativitat ha aconseguit una sofisticació televisiva molt agradable. I no precisament per elitista, sinó per l’elegància en la manera de transmetre el coneixement. 'This is art' és una peça artística per l’habilitat que té d'evocar sensacions, basant-se en allò que absorbeix de l’entorn, a partir de l’estudi, l’experiència i l’observació. No és fàcil, en el gènere televisiu, que, per norma general, ha abaixat el llistó i busca l’impacte fàcil per distreure l’espectador. 'This is art' té l’equilibri òptim entre l’entreteniment, el missatge, l’interès i la bellesa. Realització, direcció, producció, fotografia, edició, guió, redacció i presentació funcionen en una harmonia perfecta.

Ara bé, el secret de 'This is art' radica en les històries. Ramon Gener converteix cada ítem del programa en una petita narració. L’argument universal de Romeu i Julieta i com va viatjant la història dels amants a través de la literatura; el que volia explicar Botticelli a través de la imatge de Venus en els seus quadres; per què els protagonistes que pintava Chagall suraven en l’aire; o per què l’escultura d’'El bes' de Rodin va quedar apartada d’una obra més global relacionada amb el pecat. Tot són històries amb la seva introducció, el seu nus i el seu desenllaç. El que t’atrapa és que Ramon Gener té l’habilitat de gestionar amb destresa la tradició més bàsica: l’oralitat i la transmissió de coneixement a partir d’explicar petites històries d'una manera apassionant i atractiva. Funcionem així des de la prehistòria i ens comportem igual des que som petits, quan insistim que ens expliquin contes, fins i tot quan ja ens els sabem de memòria.

De fet, aquest diumenge a la nit, TV3 va ser un compendi d’històries interessants: el '30 minuts' sobre la nova i rejovenida màfia napolitana, el 'This is art' de Ramon Gener i 'El celobert' de Lluís Gavaldà, en què a cada cançó s’obre un món i cada tema musical amaga el seu petit drama. Per més que la televisió evolucioni, que s’inventin nous espais, que la societat progressi, per més anys que passin, com a espectadors sempre acabarem rendits davant d’aquell que ens expliqui bones històries.

Més continguts de