El mirall de Ricard Ustrell

'Quatre gats' és una eina d’anàlisi més al servei de l’espectador

Diumenge a la nit tornaven els 'Quatre gats' de Ricard Ustrell a TV3. A la nova temporada, les protagonistes són dones, després d’una primera etapa en què tots els protagonistes eren homes. Van començar amb Marine Le Pen, líder del Reagrupament Nacional francès i una de les representants de la creixent extrema dreta europea. Tot i que l’audiència va fluixejar una mica en l’estrena, és imprescindible que la tele pública ofereixi aquesta finestra d’entrevistes en profunditat i, a més, d’aquesta dimensió internacional, que permeti una reflexió sobre l’àmbit polític en un to més pausat, tenint en compte que bona part de la programació de la cadena aborda l’anàlisi política sobretot des de la tertúlia.

'Quatre gats' és un 'Salvados' a la catalana. El recorda poderosament, tot i que té un esperit molt més contingut i formal, especialment pel perfil del seu director i presentador, Ricard Ustrell. Fins i tot en l’àmbit de la realització el programa ens remet a l’espai de Jordi Évole. I és que el realitzador, Jordi Call, ho ha estat també del 'Salvados' durant uns anys. S’aprecia el segell d’aquest professional. És important que un espai televisiu sàpiga deixar empremtes més subtils per conformar una identitat pròpia més marcada, com passa amb el 'Salvados'.

L’arrencada del programa va estar molt bé, amb el tàndem amb l’actor Sergi López per oferir un context inicial a l’entrevista. Una manera gens forçada i molt eficaç d’introduir el tema, descobrir el perfil dels electors i el fenomen polític del qual som testimonis. Va ser un encert, també, mostrar com es va produir la trobada inicial entre Marine Le Pen i Ricard Ustrell. El llenguatge corporal i la manera d’establir contacte donen pistes interpretatives de tots dos a l’espectador. I l’entrevista d’Ustrell va ser, un cop més, impecable. El periodista ni somriu, ni fa que sí amb el cap, ni intenta ser complaent. Ni tan sols procura ser simpàtic, ni amb el convidat ni amb l’audiència. A l’audiència, per cert, el presentador no se li dirigeix mai ni directament, ni a través de veu en off ni a través de la mirada ni del diàleg.

El més interessant del programa amb Marine Le Pen és, sobretot, el subtext. Des d’un inici, Sergi López ja va fer un paral·lelisme del fenomen dels votants del Front Nacional –ara refundat com a Reagrupament Nacional– amb el de Ciutadans a Espanya. I, durant l’entrevista, va ser la mateixa Le Pen qui va establir una sintonia ideològica amb Vox. Ustrell, subtilment, va propiciar una conversa en què l’espectador, des d’un inici, escoltés i analitzés les respostes de Le Pen en clau autòctona. 'Quatre gats' intenta projectar un mirall sobre les realitats que mostra, de tal manera que l’audiència les pugui reinterpretar. El programa d’Ustrell és una eina d’anàlisi més al servei de l’espectador. En el cas del de Marine Le Pen, una alerta clara sobre el progrés del feixisme i les seves formes de vendre’s i camuflar-se.

Més continguts de