CRÍTICA TV

El 'reality show' de JxCat i ERC

El que vam veure al 'Tot es mou' va ser una competició mediàtica per justificar-se davant la ciutadania

Les relacions entre JxCat i ERC van pel pedregar. Les pugnes per la presidència de la Diputació han provocat una fractura independentista històrica. I dilluns al 'Tot es mou', amb Montse Tió al capdavant (la Melero està de vacances), tractaven aquest assumpte amb Eduard Pujol assegut a la taula de tertulians, un cop acabada la reunió infructuosa amb ERC. El portaveu de JxCat responia a les preguntes de la presentadora i dels companys de taula amb l’ímpetu d’un míting. El portaveu té el vici permanent de rectificar allò que li diu l’interlocutor. “Això no és correcte”, “A mi m’agradaria matisar-li que...”, “Hem de corregir el vicepresident Aragonès...” Pujol ho va aprofitar per carregar contra ERC davant les càmeres de la televisió pública fins que Montse Tió va trobar la solució per compensar-ho: “¿Sap amb qui pot parlar, Sr. Eduard Pujol? Amb l’Isaac Peraire, que és una de les persones que era aquest migdia a la reunió”. Tió aleshores va donar pas a Peraire, vice secretari general d’organització d’Esquerra: “Com ha anat? Hi ha opcions de desllorigar la situació?” Eduard Pujol li enviava un “Bona tarda” amb regust sarcàstic. Peraire va tornar-s’hi al·legant que encara estaven esperant que JxCat s’assegués a la seva taula el divendres a la tarda, i que qui havia tirat cap a l’altra banda era justament el partit d’Eduard Pujol. L’altre, ironitzant sobre l’optimisme del d’ERC, va assegurar que Esquerra no respira ni exerceix el liderat dels que tenen la responsabilitat de presidir un organisme. “Si ell pot parlar clar jo també puc parlar clar...”, va defensar-se Pujol. Peraire, des del telèfon, i amb la seva fotografia en el rètol inferior de la pantalla, va lamentar: “Jo no he atès la trucada per barallar-me amb l’Eduard Pujol...” I Pujol li va contestar: “No, no! No ens paguen per a això i a més la gent s’enfada molt quan ens barallem”. I Montse Tió va intentar agafar el rol de mediadora: “Doncs busquem solucions”. Com és obvi, de solucions no en van trobar cap i van acabar la batalla rivalitzant per veure qui fingia una cordialitat més impostada. Pujol, aleshores, va reclamar el reconeixement de la taula davant l’exercici de transparència política que ell havia dut a terme al 'Tot es mou' i la generositat mostrada per ell i el seu contrincant telefònic sent tan explicatius. Sens dubte, el retrat de la situació va ser tan impagable com aclaridor.

Però no hem de confondre el que vam veure amb un exercici de transparència política. El que va presenciar l’audiència va ser una competició mediàtica per justificar-se davant la ciutadania pel conflicte penós que estan protagonitzant, conscients de la insatisfacció general que provoca. Tant per tant, havent de contemplar aquests espectacles televisius d’efervescència política tan encoratjadors, JxCat i ERC poden posar càmeres a les properes reunions i retransmetre-les en directe. I que després l’audiència voti amb el mòbil des de casa. Més transparència impossible.

Més continguts de