Històries de la tele

Un experiment per a la història

Es van triar catorze criatures. En l’edició d’aquest 2019 els protagonistes ja tenen 63 anys

‘The up series’ és una sèrie documental britànica de vuit capítols amb la singularitat que es va començar a enregistrar el 1964 amb nens i nenes de set anys amb el desig de retratar com serien els adults del futur i, per tant, imaginar-se el país l’any 2000. El creador, Paul Almond, va agafar la idea d’una frase de l’apòstol Francesc Xavier: “Doneu-me un nen abans dels set anys i jo us mostraré l’home”. És el referent televisiu del ‘Generació D’ de TV3, el programa de Francesc Escribano que cada set anys enregistra un grup de persones seleccionades des de la infància per observar la seva evolució.

En l’edició d’aquest 2019 els protagonistes ja tenen 63 anys. Es van triar un total de catorze criatures. Onze nens i tres nenes pertanyents a diferents sectors socioeconòmics. Almond tenia la convicció que l’estructura social al Regne Unit era tan forta que determinava el destí dels individus des que naixien, i volia demostrar-ho. Però Almond només va dirigir el primer episodi. Els set següents van tenir com a director Michael Apted, i l'experiment de seguida va agafar un caire més humà i existencialista.

Només hi ha hagut un decés. La Lynn, una bibliotecària entranyable que ja no va participar en l’edició d’enguany. No és l’única absència. En Charles va decidir no col·laborar més amb el programa a partir de l’edició del 1984 i fins i tot va arribar a amenaçar els creadors amb demandar-los. El més sorprenent del cas és que en Charles es va acabar dedicant al món televisiu i fa documentals.
El programa també ha rebut crítiques. Per una banda, pel sexisme evident, que no deixa de ser una manera de reflectir el masclisme exacerbat de la societat britànica. I no només és pel fet que escollissin poques nenes. Les mateixes protagonistes es van queixar en l’edició del 1977, quan tenien vint-i-un anys, perquè totes les preguntes que els feien a elles eren sobre afers domèstics. A Michael Apted, el director, també se li ha criticat que en massa ocasions ha volgut jugar a fer de Déu, perquè forçava la gravació d’algunes situacions intuint què passaria en el futur. L’experiment ha servit també per evidenciar un fet televisiu molt rellevant. Entre les edicions del 1998 i el 2005 es produeix l’explosió del fenomen dels 'reality shows'. Apted ha explicat que això va determinar la manera com els protagonistes, influïts pel gènere, es van desenvolupar davant de la càmera. Cada edició de ‘The up series’ genera gran expectativa, sobretot perquè els seus protagonistes ja resulten molt familiars per a l’audiència. En Tony, un taxista londinenc que ha participat en totes les edicions, va explicar que un dia va portar en el seu taxi Buzz Aldrin, l’astronauta que va anar a la Lluna. Un vianant va mirar dins el vehicle i es va acostar per demanar un autògraf. La sorpresa de l’astronauta va arribar quan va veure que el noi li donava la llibreta i el bolígraf al taxista i no pas a ell. L’univers televisiu és més potent que qualsevol fita històrica.

Més continguts de