Montserrat Caballé mostra el camí
Montserrat Caballé va protagonitzar l’any passat, amb els cantants Raphael, David Bustamante i Niña Pastori, un anunci nadalenc que va suscitar tota mena de conyes i bromes, la majoria referents a la condició diguem-ne vegetativa dels dos intèrprets sèniors. La comparació més suau que es varen emportar va ser amb la sèrie The walking dead, per la semblança que exhibien amb una plaga de zombis.
Sigui com vulgui, ningú li pot discutir a Montserrat Caballé el títol de ser una de les sopranos més rellevants de la segona meitat del segle XX. És una gran cantant, i qui en dubti pot repassar el seu repertori de Bellini, Rossini o Donizetti, que ha divulgat als millors teatres d’òpera del món. Potser no ha assolit la categoria mítica de la Callas, potser es va portar de manera més que discutible amb Victòria dels Àngels, però ningú li pot discutir el talent. Ni la ductilitat: gravar amb un cantant com el gran Freddie Mercury una peça com Barcelona, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, va ser un encert que va situar Caballé en un podi del qual ningú la pot fer baixar.
Excepte Hisenda, és clar. La Caballé, com se la sol anomenar, és notícia en els últims anys sobretot pels seus problemes fiscals. Al final sembla que els ha solucionat acceptant una sanció de 250.000 euros, que ve a ser més o menys la meitat del que va defraudar en el seu moment. Montserrat Caballé s’ha posat en ordre amb l’administració tributària i no li caldrà anar a la presó ni res -la condemnen a sis mesos, però no hi haurà d’ingressar perquè és menys de dos anys-. És tot un tema per a una nadala.
Recorda molt el cas de Lola Flores, que anava d’entrevista en entrevista fent-se creus que el fisc li demanés explicacions, a ella que era una gran artista (ho era, també), i, a més, “ la Lola de España ”. Com Caballé, Lola Flores (que era més del flamenc i del género chico ) havia fixat la seva residència fiscal a Andorra, i per avall que fa baixada. Això de pagar impostos no feia per elles.
L’una i l’altra representen una de les pestes que hem hagut de patir en les últimes dècades, que és la dels evasors fiscals. En qualsevol indret que no sigui Espanya, o Catalunya, això està extremadament mal vist, però aquí encara es considera un signe d’intel·ligència. Si pots no pagar, no paguis. Aprofita els serveis que t’ofereix l’estat del benestar, però si et pots estalviar un duro, te l’estalvies. És clar que sí. Amb aquesta filosofia hem arribat a construir un dels estats més corruptes d’Europa, amb reis abdicats, infantes assegudes al banc dels acusats, exministres que han ingressat a la presó i expresidents que reben acusacions per a tota la seva família. Si ho feia tothom, per què no havia de fer-ho jo? Doncs perquè és il·legal, senyora Caballé. I perquè el seu talent artístic no l’eximeix de les mateixes obligacions que tenim la resta de ciutadans. Fins aquí podíem arribar. Bon Nadal i bones festes a tots els corruptes que fa anys que s’enriuen de nosaltres a la cara. De vegades un es pensa que una cosa és una, però després resulta que és la mateixa. A seguir donant exemple, diva. Les reines, últimament, van molt a la baixa per aquí.
