Mota i Segura, ni demà, ni demà passat
La 1 de TVE ha estrenat Hoy no, mañana, un programa d’esquetxos amb el segell de José Mota. El títol obeeix a una de les frases històriques dels seus personatges, que es caracteritzen pel que s’ha anomenat humor manxec, una conya surrealista que entronca amb les singularitats del tarannà de l’Espanya profunda.
José Mota només fa de director i, tot i que els esquetxos continuen tenint la seva essència, hi falta ell i els seus personatges com a protagonistes. I, evidentment, el programa se’n ressent humorísticament. La innovació és servir els esquetxos com si formessin part d’un informatiu alternatiu de la cadena presentat per Santiago Segura. Aquest embolcall és fallit, no té cap justificació, és innecessari i només es pot entendre com un pretext per donar feina al seu amic Santiago Segura, que, d’altra banda, com a model alternatiu de presentador d’informatiu no té gràcia ni talent.
Primer error: només començar l’informatiu, Segura aclareix que no només explicaran els fets que han passat, sinó que també mostraran el que podria passar i el que no passarà mai. Aquí és on es desintegra la idea de l’informatiu. La paròdia del gènere hauria de servir, com a mínim, per explicar la realitat des d’un altre punt de vista. Si ho dilueixes amb el que no passarà o el que podria passar edulcores la paròdia del gènere informatiu i el converteixes en només un calaix de sastre on cap qualsevol cosa. Delata que no tens intenció d’afrontar l’actualitat des d’un altre punt de vista, que és el que hauria de fer un informatiu d’humor. I això evidencia un segon error: la covardia. En els esquetxos, Mota pràcticament no mostra polítics i, si ho fa, és d’una manera poc compromesa, incidint més en el seu tarannà personal (que Manuela Carmena sempre es fot de cap) que no pas en matèria de contingut polític. No hi ha una sàtira de les circumstàncies polítiques actuals ni un plantejament en clau de paròdia dels conflictes entre partits. De tant en tant algun personatge deixa anar alguna indirecta estovada sobre Pedro Sánchez o el PSOE, però semblen petits salvavides per poder justificar una certa independència. L’humor és el de tota la vida de Mota, en què el cunyadisme és l’ingredient principal per nodrir-se. Tot i que José Mota es dedica a fer esquetxos des dels seus inicis i té un talent indubtable i una identitat humorística pròpia, en alguns casos es fa evident que ha necessitat beure del Polònia per reinventar-se, copiant contextos creatius que ell adapta al seu tarannà.
Hoy no, mañana es manté en l’enginyosa blancor humorística que li ha permès sobreviure televisivament intacte. La paròdia informativa no és més que una excusa narrativa que no ha volgut utilitzar com cal i que confirma que ell continua sent molt tou. Tot i que potser tindria ganes de dir coses a través de l’humor, encara té més ganes de mantenir una finestra privilegiada que li permeti continuar treballant sense gaires problemes.
