Mots presos a d’altres llengües

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsN o hi ha cap llengua exempta de mots presos a d’altres llengües: l’espanyol, per exemple, presenta un nombre considerable de mots manllevats al francès, i aquesta llengua en té un bon nombre de manllevats a l’espanyol. Això vol dir que, en l’obra de depuració del lèxic català, hom no s’ha de proposar -i, de fet, ningú no s’ho ha proposat mai-, d’eliminar tots els mots que el català hagi pogut manllevar a l’espanyol. Però els mots castellans introduïts en el català de la decadència eren en tan gran nombre i de tal naturalesa, que hom s’adonà tot seguit que una de les tasques a emprendre, en l’obra de redreçament de la nostra parla, havia d’ésser la de depurar a fons el seu lèxic. L’obra de depuració havia començat sens dubte en iniciar-se la renaixença literària, però no fou sinó fins que l’Institut emprengué la confecció del seu Diccionari, que pogué fer-se intensament i sistemàticament; i fou així com, vint anys endarrere, ja podia hom gloriejar-se dels resultats obtinguts, puix que ja s’havia trobat remei a la majoria dels castellanismes jutjats inacceptables, i, encara més, vèiem com llurs reemplaçants catalans eren diligentment acollits pels nostres escriptors i anaven àdhuc penetrant en la llengua parlada. Podíem constatar amb goig, ja aleshores, com estava d’avançada la tasca depuradora encomanada a l’Institut, i tot ens permetia esperar que aviat disposaria el Govern de Catalunya dels mitjans amb què podria fomentar la divulgació dels guanys obtinguts en l’obra de redreçament de la nostra llengua. Però aquella tasca s’hagué d’interrompre, i les nostres esperances es veieren frustrades. L’obra de depuració del lèxic català quedava així, deturada. N’ha estat una conseqüència que molts dels castellanismes que deu anys endarrere estaven ja a punt d’ésser eliminats, es trobin, avui encara, reviscolats, amplament usats en la llengua parlada i àdhuc alguns admesos en la llengua escrita. Però cal reconèixer que tots tenim d’això una mica de culpa, hem de convenir que, descurosos, poc hem fet per a millorar el nostre català com si res no ens fos donat de fer fins que fóssim tornats a casa nostra. Des d’ara, però, amb un poc de bona voluntat, cadascú podria fer quelcom per a mirar de millorar el seu català. L’Institut ja fa temps que ha reprès la tasca interrompuda malgrat la dispersió d’aquells a qui estava confiada. Seguim el seu exemple. Per a ajudar als que es proposin des d’ara parlar un català menys castellanitzat, he pensat dedicar un cert nombre d’aquestes converses a qüestions lexicogràfiques, les dedicades a qüestions gramaticals esdevenint innecessàries en el moment que es publica per fi una gramàtica catalana.