01/03/2020

'El Mundo' desdibuixa la “lluita” de Puigdemont

2 min
Portada d''El Mundo'

BarcelonaPuigdemont va demostrar un cop més la seva capacitat de convocatòria. La seva apel·lació a emprendre “la lluita definitiva” permet il·lustrar una de les tècniques de manipulació més exquisides que hi ha: la descontextualització per escapçament. Tothom entén que quan l'expresident s'expressa en aquests termes vol dir plantejar un nou pols a l'Estat. I que la lluita que planteja només ho és de manera metafòrica. En canvi, quan El Mundo titula “Puigdemont menysprea la taula de Sánchez i crida a la lluita”, el que se suggereix és que el de JxCat ha cridat a les armes. És el famós teorema de Cavernat: qualsevol titular és susceptible de ser reduït a la igualació entre l'independentisme català i ETA. La “lluita definitiva” que apareix a les portades d'altres mitjans, en canvi, indica que ja n'hi ha hagut com a mínim una de prèvia i, per tant, en absència de violència significativa en els casos anteriors, és evident que Puigdemont recorre aquí a la figura retòrica de la imatge.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

També és interessant analitzar el titular d'El Periódico de primera pàgina: “Puigdemont arremet contra la via del diàleg”. En canvi, a La Vanguardia escriuen “Puigdemont evita parlar de diàleg” i a l'ARA, en sentit similar, s'hi diu que “obvia parlar de diàleg”. Que l'expresident exiliat no aposta pel diàleg és una evidència palmària. Però no deixa de ser curiós que es parli d'arremetre contra una cosa pel sol fet de no parlar-ne.

Per cert, no puc evitar consignar que El Mundo torna a parlar d'“humiliació” en portada. Realment, amb aquesta obsessió per la submissió i les vexacions de què fa gala part de la premsa capitalina, qualsevol dia veurem que algun dels seus rotatius més mortificats surt de l'armari i es rebateja com The BDSM Times.

stats