El Museu del Franquisme, al Palau del Pardo
17 DE NOVEMBRE DE 1975. Pareu màquines, que dirà l’Àlex Gutiérrez d’aquí quaranta anys. Atenció a l’exclusiva que publica avui José Antonio Flaquer a El Noticiero Universal: el Palau del Pardo es convertirà en el Museu del Franquisme. Flaquer basa la notícia en tres arguments. El primer sembla irrefutable: “Nadie pone en duda de que al final Franco será fatalmente vencido por la muert ”. Quan això passi, el nou rei Joan Carles continuarà vivint a la Zarzuela i la vídua, Carmen Polo, es traslladarà a un pis del centre de Madrid, de manera que “en el palacio donde Franco ha vivido tantos años quedará para la posteridad su historia y la del sistema que fundó”.
La condició necessària (però potser no suficient) perquè el Pardo sigui el Museu del Franquisme és que s’esdevingui el fatal desenlace. El fred i el vent són cada dia més intensos i els periodistes comencen a estar cansats de fer guàrdia fora de La Paz. Entre ells, ja parlen d’organitzar torns per, si la cosa s’allarga, poder passar alguns dies de les festes de Nadal a casa. En les últimes hores, els partes sobre la salut del dictador han sigut molt lacònics. Les paraules justes per assegurar que continua viu. Només un detall fa pensar que Franco ja no es menjarà els torrons. Segons explica el Tele/eXprés, a partir d’ara, a la primera planta de La Paz, on està ingressat l’il·lustre pacient, només hi podran accedir els familiars, els prínceps i el president del govern. La resta de personalitats que visitin l’hospital seran rebudes a la sala de juntes del centre. Qui encara no ha obert la boca durant tota la malaltia de Franco és el pare del príncep Joan Carles. El comte de Barcelona, Joan de Borbó, no para de viatjar pel món, i això incrementa el nerviosisme del règim. Ara ha deixat la seva residència a Suïssa i ha marxat de gira per França, Anglaterra, Suècia, Dinamarca i Austràlia. Ningú espera que hi hagi disputes dinàstiques, però el cert és que és al pare a qui correspondria heretar la Corona i el fill és el successor del règim perquè així ho ha elegit Franco.
Els televisors en color seran el gran regal d’aquestes festes. Els anuncis a la premsa esbomben que t’abonaran fins a 10.000 pessetes pel teu aparell antic. Però no diu enlloc quan et costarà el nou. Només parlen de còmodes quotes de 2.077 pessetes al mes. Precisament avui és el Dia Internacional de l’Estalvi, i la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, presidida per Narcís de Carreras, celebra l’efemèride inserint una pàgina de publicitat. L’eslògan escollit és: “La Caixa, el seny del diner”. A El Noticiero Universal, Juan Poch Soler explica que, ara que la gasolina s’ha apujat de 20 a 24 pessetes al litre, s’ha vist menys trànsit durant el cap de setmana a les entrades i sortides de Barcelona. “Ya veremos -conclou- si en lo sucesivo se sigue utilizando el coche con la misma fiebre con que lo hemos venido haciendo hasta ahora”. Quedem avisats.
