Galet Nadal, malgrat la crisi

En aquestes dates no és obligatori ser feliç, però tampoc no fa cap mal ser-ho. Mirem, doncs, que la crisi no ens aigualeixi el Nadal, que més enllà de les creences de cadascú, arriba cada hivern acompanyat d'un missatge universal de solidaritat. D'acord amb aquest esperit, al diari d'avui expliquem una història trista però solidària, la de Montserrat Melero i els seus, que fa temps que passen amb molt poc, massa poc. Venim d'un any difícil i el 2011, per desgràcia, no ho serà menys. La sortida de la crisi serà lenta i llarga. L'atur està castigant moltes llars, moltes famílies. Toca estrènyer-se el cinturó, tant a les cases particulars com a l'administració pública i a les empreses. Només així aconseguirem remuntar. Ahir es va saber que el dèficit de la Generalitat ha crescut fins al 3,1% o 3,3%: el nou govern d'Artur Mas no podrà seguir amb el ritme de despesa dels darrers temps. Quan dilluns entri al Palau de la plaça Sant Jaume, no trobarà ni cinc al calaix, i haurà de fer front a 40.000 milions de deute. Moltes famílies estan en una situació semblant, a Catalunya, i arreu. Sens dubte molts països ho passen pitjor. Però ni la situació general, ni les particulars, han d'impedir-nos gaudir del parèntesi d'aquetes festes que tenen aquella qualitat única, per uns ensucrada, per altres màgica, d'unir-nos al voltant d'una taula i una il·lusió compartida.