Un Nadal per patinar

Aquest és l'any de les pistes de gel. No importa que la meteorologia ens hagi servit una tardor tan càlida; aquest Nadal toca patinar i de valent. Una bona colla de poblacions han arribat a la conclusió que la millor manera de fer passar les penes i estimular el consum dels seus vilatans és convidar-los a lliscar sobre gel.

Per un mòdic preu l'hora podem exhibir els nostres dots en l'art de desplaçar-nos sobre una superfície glaçada. No s'hi val a rondinar per les tarifes. L'oportunitat de centrar-nos en els nostres problemes de psicomotricitat i deixar de banda tota la resta no té preu. I de retruc aquella estona ens prepararà per a tot el que ens caurà al damunt les setmanes vinents.

Passada l'estona a les pistes de gel, les oportunitats per seguir patinant no minven i encara menys per Nadal. Vénen jornades d'àpats familiars en què tindrem la possibilitat de parlar més del compte i dinamitar els delicats equilibris interns de la família. Són dies fantàstics per enlluernar-se amb noves amistats i oblidar-se d'aquells que han fet tot el que sabien per demostrar-nos la seva estima. També podem convocar un sopar de Nadal amb els companys de feina, brindar amb el cava més barat i esbravat, i esperar resignats que l'any vinent tot vagi millor, sense creure-hi gens ni mica. Mal que ens pesi, el verb esperar s'ha convertit en el més desesperant.

Potser no hi haurà cap pista de gel a la vora, però per Nadal podem patinar. De ben segur que hem entrenat tot l'any per fer-ho com uns veritables campions.

I si fallen els càlculs, frenem massa i fem una patinada monumental per acabar de cul a terra, farem com sempre: aixecar-nos i fingir que no ha passat res. I esperar que ningú ens hagi vist caure.