Nadales conspiratives

Per Nadal, no sabeu fer altra cosa que menjar!, exclama el menut de la família, quan el capó arriba a taula, després de l'escudella, els canelons, el rostit i el pollastre.

Els adults fitem immòbils l'insolent marrec, les galtes inflades, a mig rosegar un tros d'indiot amb prunes. Què ha gosat dir? Vol trencar la bonhomia? És cert: per Nadal mengem, ens ho han inculcat des de petits. No ens han inculcat el desig de menjar amb discursos o catequesi, sinó sense adonar-nos-en, de manera subliminal, tot cantant, emprant el mètode "lletra innocent de cançó de Nadal". L'inventor de les nadales era membre d'un grup de conspiradors de la Meseta, que tenien com a missió que els catalans fóssim tots obesos. Per als escèptics a la teoria, no hi ha res millor que les dades fefaents dels missatges amagats a les lletres de les nadales entre paraules d'amor i pessebres: El rabadà no va a Betlem si no ha esmorzat. Bravo per la lliçó nutricional. Per Nadal, matarem el gall i el porc, i en donarem només un tall a la tia Pepa, la resta tota per a nosaltres, golafres! Maltractem el tió a canvi de torrons. Al noi de la mare l'educarem en una dieta de panses, figues, nous, olives, mel i mató, alça! Els pastorets endrapen proteïna a tothora - ous i botifarra-, ben abrigats, això sí.

I els castellans, què? Els instigadors de la trama conspirativa conserven el tipet. Com? Amb el mateix mètode: alliçonant els nens amb cançons a rebentar de doctrina. Promocionen l'activitat física: " Ande, ande, ande la marimorena ", complementada amb una bona hidratació d'aigua del riu, molt més econòmica, " y beben, y beben, los peces en el río ". I si us heu cregut que la cançó parla de llobarros, senyal que us heu de treure la pàtina d'ingenus. Un conspirador fa servir metàfores de l'estil peixos quan vol dir nens lliures, sense límits, a punt per educar .