Neus Calleja: “Hi ha persones que si no és amb nosaltres no tenen ningú amb qui parlar”

En un pis de la plaça Letamendi de Barcelona, amb un sol telèfon i el suport d’amics i familiars, el 1969 el sacerdot i psicòleg Miquel Àngel Terribas creava el Telèfon de l’Esperança. Un servei que el 1987 iniciava una segona etapa de la mà de la Fundació Ajuda i Esperança. L’any passat va rebre gairebé 20.000 trucades, un rècord que s’atribueix als efectes de la crisi.

Què és el Telèfon de l’Esperança?

És un servei d’atenció telefònica que acull i acompanya qualsevol persona que necessiti parlar amb algú. Truquen per motius tan diversos com puguis imaginar. Des de fa dos anys tenim moltes trucades en què en el rerefons del problema hi ha un trastorn mental, entre els quals la depressió, motivat per raons que van des de problemes emocionals fins a dificultats econòmiques. I no sempre afecta la persona que truca. Per exemple, ens truquen mares amb fills en situacions difícils que davant d’ells es fan les valentes però que necessiten algú en qui poder descarregar.

¿I no tenen ningú amb qui desfogar-se personalment?

Hi ha persones que si no és amb nosaltres no tenen ningú amb qui parlar, persones a qui els ajuda parlar amb algú extern i d’altres que busquen l’anonimat i confidencialitat del servei perquè els genera confiança per explicar coses que els costen.

I qui són les persones que responen?

Són voluntaris que han sigut seleccionats i formats per fer aquesta tasca. No és un servei professional, són persones amb professions diverses. Demanem que preferentment tinguin entre 27 i 68 anys, perquè han de tenir certa estabilitat emocional. El voluntari ha de contenir moltes coses i si passa per un moment vital complex no ho pot fer. Han de tenir habilitats comunicatives i capacitat d’escolta.

Suposo que no poden donar consells...

Intentem evitar els consells de l’estil “Has de fer això”, perquè no som qui per fer-ho. Però podem fer preguntes obertes que ajudin a reflexionar. Si és un problema de parella i la persona et diu que està pensant en el divorci, jo puc veure que això és el millor però no l’hi puc dir. En canvi, sí que puc dir: “Amb el que m’estàs dient potser la separació és el recurs més idoni, però abans t’has plantejat recórrer a un terapeuta de parella?” Ja li he donat un consell, però com una proposta perquè la valori.

Qui truca?

Majoritàriament dones, però des del 2013 ha pujat la proporció d’homes i ja arriba al 30%. La crisi ha afectat la població masculina. La majoria tenen entre 40 i 60 anys. Són persones amb certa estabilitat però que un esdeveniment vital les fa trontollar. Els joves truquen poc.

I quins són els problemes més comuns?

Depressió, problemes econòmics i laborals que afecten relacions de parella i familiars, i també ens truquen persones que estan soles o que se senten soles. La solitud i la desesperació són problemes crònics de la societat. Hi ha persones que et diuen: “Vosaltres sou la meva família”.

Atenen persones en risc de suïcidi?

Durant el 2013 vam rebre 148 trucades de conducta suïcida. Són persones que et diuen que ho han pensat o que fins i tot ho han intentat. La majoria ja han pres medicació per suïcidar-se, però malgrat tot obren la porta a l’esperança, perquè per alguna cosa ens truquen. En el fons, molts no tenen el desig de morir sinó que desitgen deixar de patir, perquè hi ha circumstàncies que els han sobrepassat.

I què fa el voluntari?

Primer, mantenir la calma i intentar que la persona expliqui què l’ha portat a aquella situació. I plantejar reflexions, com ara que el moment dolent no es mantindrà tota la vida i que vol donar una solució eterna a un problema temporal. Si l’hi preguntes, t’acostuma a dir què s’ha pres. I per convence’l que vagi a un hospital primer has de treballar tot això.

No s’hi pot enviar un metge?

No, perquè el nostre servei és anònim i confidencial.

No sabeu si heu evitat el suïcidi.

No, no ho sabem. També hi ha casos en què, si has aconseguit que reconsideri la situació i es doni una segona oportunitat, li pots dir que el podem ajudar si ens dóna la seva adreça. I com que sempre hi ha dos voluntaris, l’altre truca al 112.

I com es queda el voluntari?

Per això s’ha de fer una bona selecció i formació, perquè han de saber gestionar les emocions. En moltes de les trucades no saps què ha passat. Han de ser persones amb maduresa emocional i recursos per gestionar-ho. Després ho parlem i normalment se supera.

¿Els dies de Nadal i els festius hi ha més trucades?

No, però canvien els problemes. Per Nadal són molt típics els problemes de parella i de convivència familar.