Josep Maria De Sagarra 1930
20/02/2020

New-York-Paul Morand (1930)

2 min
New-York-Paul Morand (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMoltes vegades he pensat que el Baedecker és el llibre millor que hi ha per als desvagats que tenen la imaginació en blanc i necessiten fixar-hi llurs idees i llurs imatges. El Baedecker és d’entusiasmes tímids i de comentaris austers, s’adapta al gust i a les possibilitats imaginatives de tothom. Per això resulta tan bo i tan sense trampa. Esmenar la plana al Baedecker és dificilíssim. Els escriptors de viatges, els que reporten un pintoresc geogràfic i internacional, si són vius, acostumen a apartar-se del Baedecker. Agafen el mapa i en comptes de presentar-lo en la seva posició normal, com fa el famós guia germànic, l’acostumen a presentar en actituds “bizarres”, en situacions acrobàtiques, fins hi ha autor que es dedica a fer passar el mapa d’un país o el pla d’una ciutat per la corda fluixa. Hi ha literat eminent que disfressa l’arquitectura i el paisatge amb robes d’un preu fet vulgar o amb sedes aigualides de ballarina. Paul Morand ha estat un d’aquests. I se n’ha sortit amb una gràcia que tothom admira. Els seus llibres Rien que la terre o Hiver caraïbe són antípodes del Baedecker, fan passar la geografia per una mena de caleidoscopi tenyit amb tota mena d’alcohols. Aquests llibres, pel meu gust, no representen la part més excel·lent de l’escriptor, però són d’un efecte segur. Ara Paul Morand ha canviat de tàctica. El seu llibre New-York ha volgut pactar amb el Baedecker. Ha pactat amb humilitat, amb fidelitat. Nova York vist per Morand és el Nova York de la guia normal, amb itinerari marcat, amb les dues estrelles i les tres estrelles del Baedecker. Amb consignació de preus. Preus de taxi, de cafè, de teatre, de cambra d’hotel. En el Museu Metropolità, Morand no fa res més que allò que fa el Baedecker. Com el notable guia, a cada punt es deté amb la mica de la reculada històrica, amb l’explicació de les evolucions de la pedra, i amb l’estadística neta i pelada. I ara ve el més curiós. Aquest llibre, de tots els que Morand ha escrit sobre els seus viatges, és sense cap dubte el més ple d’imaginació, el més dens, aquell on la lletra s’aguanta d’una manera més sòlida, i fa pensar en les millors pàgines de l’escriptor. Morand enganxat al realisme del Baedecker és més líric que mai, més poeta que mai. La seva visió de Broadway satisfà la més turbulenta, la més exigent de les imaginacions. Arriba a definir i a precisar coses que encara no havia pogut caçar l’estilogràfica, ni havia pogut dictar a la mecanògrafa (suposem que Paul Morand usa mecanògrafa). En resum, New-York és un gran llibre i un llibre de 1930. Des del temps de Stendhal és possible que no s’hagués produït en la literatura francesa un contacte tan eficaç entre el Baedecker i la poesia lírica.

stats