PAREU MÀQUINES

El ‘New York Times’ es passa de frenada amb l’humor polític

El diari ja només incloïa caricatures polítiques a la seva edició internacional o, com a molt, en pàgines allunyades de la secció de Política

ELS ACUDITS GRÀFICS no treballen, en realitat, amb dibuixos. Ho fan amb símbols: que si el ric del barret de copa i puro, que si el periodista amb coll i ales de voltor... Els gossos donen molt de joc -des d’un dòberman agressiu fins a un faldiller submís- i precisament l’aparició d’un cànid en una vinyeta ha empès el New York Times a deixar de publicar acudits polítics. El dibuix en qüestió mostra Netanyahu caracteritzat com un gosset pigall -símbol!- amb un collar amb l’estrella de David -símbol!- guiant un Trump tocat amb quipà -símbol!- i ulleres de sol d’invident -símbol!-. L’autor, António Moreira Antunes, criticava així el que considerava una excessiva influència d’Israel en el president dels Estats Units. ¿Aquesta idea és expressable? En lletra escrita, semblaria que sí. Però en el moment que apareix el símbol, el seu propietari moral queda revestit, en aquest temps de xarxes, d’un poder gairebé absolut sobre la seva utilització.

S’ha de dir que el diari ja només incloïa caricatures polítiques a la seva edició internacional o, com a molt, en pàgines allunyades de la secció de Política: local, cap de setmana, lleure... Però la mesura d’eliminar-les completament és dràstica i evidencia la por del diari davant les allaus de crítiques que les xarxes socials poden muntar en pocs minuts. El New York Times és un diari d’esquerres -en un eix que, als Estats Units, està molt desplaçat cap a la dreta-, i el fet que opti per aquesta censura mostra una de les dificultats del progressisme: ser abrandats defensors de la llibertat d’expressió al mateix temps que, en nom de la correcció política, planten cada cop més mines en el terreny del discurs públic.

ÀLBUM DE TITULARS

“Demana un pastís d’aniversari de Mariah Carey i n’hi regalen un de Marie Curie” ( Noticias de Navarra ).

Més continguts de