CRÍTICATV

Ni criteris polítics de la JEC, ni dels amos de les privades

La solució no són els blocs electorals sinó un públic que exigeixi més pluralisme

Diguem d’entrada que els blocs electorals -l’obligació de parlar dels partits en campanya amb el cronòmetre a la mà per respectar la proporcionalitat- em semblen una aberració. Els periodistes han de poder ordenar una escaleta televisiva seguint criteris professionals. Això sí: aquest dret (dels ciutadans a rebre informació endreçada amb criteris professionals i no polítics) hauria d’anar acompanyat, per part de les grans televisions que operen concessions públiques, de mecanismes de transparència i responsabilitat.

El CAC ha elaborat un informe de pluralitat política durant la campanya de les eleccions generals del 28-A. S’hi constata que les televisions públiques han observat la proporcionalitat. En canvi, les privades -tot i les obligacions marcades per la llei- han fet de més i de menys. Un dels paràmetres més eloqüents d’analitzar és el tractament dispensat a Ciutadans. Tenint en compte que tots els càlculs es fan basant-se en els resultats dels comicis equivalents anteriors, el partit d’Albert Rivera és el quart, a nivell espanyol, per sota de Podem. Molt per sota, de fet, perquè els liles tenien 71 diputats, mentre que els taronges, amb 32, es quedaven a menys de la meitat. En canvi, a les tres privades espanyoles analitzades -Telecinco, Antena 3 i La Sexta- Ciutadans rebia més cobertura que no pas Podem. El cas més extrem era el de Telecinco: fins i tot superava el PSOE. En concret, els socialistes rebien 15 minuts, per 17 minuts en el cas de Cs. Si s’hagués mantingut la proporcionalitat, n’hi haurien correspost menys de 6.

¿Hi ha motius periodístics que justifiquin informar més de Ciutadans que de Sánchez? Francament, jo no en trobo. Al capdavall, era el PSOE qui es jugava la permanència en el govern després d’haver-hi accedit per la via de la moció de censura.

L’informe assenyala altres distorsions. Bildu, per exemple, va aparèixer un total de zero segons tant a Antena 3 com a La Sexta. De nou, el criteri em sembla molt més polític i editorial que no pas professional. És el mateix tipus de mecanisme que reparteix els cafès de Susanna Griso de manera asimètrica, sovint en favor de Ciutadans.

La solució, esclar, no passa per implementar blocs electorals. El que fa falta és augmentar el sentit crític del públic perquè exigeixi a les televisions privades -que gaudeixen d’un oligopoli per prescripció governamental- un pluralisme polític suficient. I mecanismes que facin aflorar les relacions no sempre decoroses entre alguns mitjans de comunicació i determinats partits polítics. Que no es faci passar per llibertat dels periodistes el que no és sinó voluntat evident d’una empresa privada -que gestiona un bé públic com és l’espai radioelèctric- per alterar el tauler polític.