No, Dívar no és síndic de greuges

Com que tots ens afaitem (o ens depilem), diguem-ho clar: no és gens casual la coincidència del cas Dívar amb els presumpte cas Síndic de Greuges. Dívar és un marcià que ha viscut en un món irreal del qual ha despertat d'una puntada al paladar executada per una guerra política interna que ell encara ara ni sap de què va. Viatges com els seus, milions. I hotels i sopars com els seus, trilions. L'Estat és això. I ell feia el que feia sense plantejar-se que fos un escàndol perquè ell era l'Estat. I a l'Estat se li paga el que a l'Estat li rota. I si l'Estat vol anar a la platja en cotxe oficial, com era el cas, l'Estat hi va, només faltaria. Dívar pensava, i sincerament: "Si el rei se'n va a caçar d'amagat, a veure per què coi jo no puc anar a sopar amb qui vulgui?" El més terrible és que ningú li ha criticat que només treballés dos dies per setmana. Esclar, l'Estat fa els horaris que vol.

Dívar ha estat l'excusa perfecta per continuar la campanya de descrèdit de "l'Espanya de les autonomies". Recepta: s'agafa aquest cas (o el que calgui), s'hi barregen els viatges del Síndic de Greuges (o el que sigui) i s'envia el missatge que aquesta institució, com tot el que faci olor de sofre autonòmic, és inútil i un malbaratament. I com que qualsevol tall dóna gust al brou i es tracta de col·locar sempre el troià del nacionalisme espanyol excloent, tant li fot que els famosos viatges del síndic fossin en tant que president de l'organisme que uneix tots els ombudsman europeus, que és el nom internacional que rep el Síndic de Greuges. O potser per això. Ells van desprestigiar per sempre el Defensor del Pueblo posant-hi el tal Múgica i ara desprestigien la institució catalana. Si es creguessin de veritat Espanya, estarien encantats que un síndic d'aquest seu estat que tant diuen estimar representés internacionalment Espanya. Però no, aquest és, precisament, el pecat.