07/04/2012

No al pressupost de l'Estat

4 min
No al pressupost de l'Estat

Per començar aquest article vull subratllar que el govern estatal té una tasca molt complicada a realitzar pel que fa al disseny de la política econòmica pressupostària. Per una banda s'han de fer polítiques de consolidació fiscal per reduir el dèficit públic, i per l'altra s'han de fer polítiques que estimulin el creixement econòmic. La dificultat consisteix en el fet que les polítiques de consolidació fiscal no incentiven el creixement, sinó que poden agreujar la recessió en què estem immersos. Per tant, perquè aquest efecte no tingui lloc cal afinar molt les mesures a prendre, i han d'acompanyar-se d'altres reformes econòmiques.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara bé, el pressupost presentat pel govern estatal aquesta setmana no garanteix que es puguin assolir aquests objectius d'una manera raonable. La prova la tenim en la desconfiança amb què l'han rebut els mercats. A més a més, hi ha altres raons per rebutjar aquests pressupostos, com l'amnistia fiscal i el tractament atorgat a Catalunya. Els pressupostos estatals s'obliden de Catalunya. Hi ha una retallada molt important dels recursos dirigits cap al nostre país. En la meva opinió, hi ha raons per qualificar aquest oblit fins i tot de menyspreu cap als ciutadans catalans.

Una de les mesures criticables de la política pressupostària estatal és l'anunciada amnistia fiscal. És tributàriament injusta per a tots els ciutadans que compleixen les seves obligacions fiscals. De fet, es pot presentar com un menysteniment cap a tots els ciutadans, siguin catalans o no, que paguen els impostos que els pertoquen. Aquesta poca consideració cap als ciutadans ja es va demostrar per primera vegada en la pujada de les tarifes de l'IRPF, quan el PP havia dit reiteradament en la campanya electoral que no les incrementaria.

No se sap l'èxit de l'amnistia fiscal ni, per tant, la recaptació que generarà. Es presenta com una alternativa a no apujar l'IVA. Segons el govern estatal aquesta mesura desincentivaria el consum i no seria equitativa ni justa. ¿Pot parlar de justícia un govern que fa una amnistia fiscal? Cal tenir en compte que la pujada de l'IRPF també pot disminuir el consum, a més de desincentivar l'estalvi i no afavorir el creixement. Igualment, la pujada de l'impost de societats que fan els pressupostos presentats no ajuda al creixement. ¿No entendrien més els ciutadans que s'incrementés l'IVA un parell de punts o s'incrementessin els tipus reduïts que certs productes tenen sense justificació clara? De fet, encara existeix la possibilitat que, si l'amnistia no té l'èxit esperat, el tipus de l'IVA s'augmenti abans que acabi l'any.

Els ciutadans també entendrien més que es lluités seriosament contra el frau fiscal tot establint mesures dissuasòries que incentivessin les regularitzacions voluntàries, un aspecte que ja preveu la legislació vigent.

La segona qüestió criticable és el descens que té la despesa social i la despesa productiva (inversions, polítiques de R+D). Si el govern vol fer veure que està molt preocupat per l'equitat, hauria de tenir la despesa social com a prioritat. Així mateix, també és prioritari el creixement econòmic i canviar el model productiu. En aquest sentit, les retallades a les polítiques de R+D, a la inversió en el corredor mediterrani i a Catalunya -el motor de l'economia espanyola i on la inversió pot ser més productiva- no van en la bona direcció.

Hi havia altres alternatives per retallar la despesa. Una és abaixar el sou als funcionaris. La seguretat en el treball bé que val l'ajust salarial. Una altra és paralitzar les obres de l'AVE. S'han de fer uns ajustos abismals en la despesa, però es continua invertint en obres caríssimes i poc rendibles. Tampoc sembla que la despesa en Defensa sigui una de les més retallades.

La tercera qüestió refusable és el menysteniment i la manca de lleialtat institucional envers Catalunya que mostra el govern central. És l'autonomia on es retalla més la inversió -disminueix un 45%- i no es compleix amb el mandat estatutari. La disposició addicional tercera estableix que s'ha d'invertir a Catalunya un percentatge de la inversió estatal equivalent al pes relatiu del PIB català, que és del 18,7%. Per contra, la inversió pressupostada per a Catalunya només representa l'11%. Tampoc es pressuposten els quasi 1.000 milions d'euros que ens deuen per aquesta disposició corresponents als anys 2008 i 2009 i els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011.

El govern estatal ha de ser conscient que a Catalunya hi ha malestar, que els seus ciutadans se senten maltractats per l'Estat i que molts s'estan replantejant la relació política Catalunya-Espanya. Sap que s'esperava que els pressupostos incloguessin els 1.000 milions de l'addicional tercera. La resposta d'ara no toca és superba i autoritària. Pel que es veu, el govern espanyol de moment ignora aquestes circumstàncies i els catalans no li devem fer gens de por. Ni un gest, ni una picada d'ullet cap a Catalunya. ¿Se sent el govern espanyol superior per una qüestió de força i pensa que té totes les de guanyar en una situació de conflicte? ¿O menysté els catalans i pensa que al final la necessitat farà que acceptem qualsevol cosa que ens aporti més recursos? Els catalans ens hem de preguntar si cal trigar gaire a dir prou o si ja estem en el moment de dir-ho.

stats