L’EDITORIAL

“No estàvem preparats”: l’independentisme fa autocrítica

Primer va ser la consellera Clara Ponsatí i ahir ho va repetir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, quan va admetre que “el país i el Govern no estaven preparats per fer front a un estat autoritari sense límits a l’hora d’aplicar la repressió i la violència”. A poc a poc l’independentisme ha emprès el camí de l’autocrítica, un pas imprescindible per poder dibuixar una estratègia encertada de cara al futur més pròxim.

Tot i això, abans convé fer un seguit de consideracions. La conclusió que es treu de les paraules de Ponsatí i Sabrià, a més dels discursos de Puigdemont des de l’exili, és que no s’havia previst una reacció tan virulenta de l’Estat. Aquesta anàlisi de la realitat partia d’un desconeixement bàsic del funcionament dels estats en general, i de l’espanyol en particular. I si ho sabien, van preferir continuar endavant sense explicar tota la veritat als ciutadans, fent creure que tenien previstos tots els escenaris possibles.

El cas és que l’aprovació de la declaració d’independència es va fer sabent que seria una gest merament simbòlic, com han admès els membres de la mesa davant del jutge, perquè no es disposava de la força coercitiva per implementar la República. Aquesta és una llei bàsica del dret.

En realitat, el debat al voltant de les estructures d’estat també és sobrer, perquè, com va admetre ahir Sabrià, encara que tot hagués estat a punt -i no ho estava-, l’Estat ho hauria bloquejat fent servir la força. Els contingents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegats a Catalunya tenien plans detallats per actuar de manera expeditiva, fins i tot per entrar al Parlament i detenir tot el Govern, com ha revelat la revista Interviú.

El president Puigdemont n’era molt conscient quan el dia 26 al matí va decidir convocar eleccions. Però la pressió dels sectors més abrandats del PDECat i ERC, i la manca de garanties de la no aplicació del 155, el van fer rectificar. A partir d’aquí tot es va precipitar i la República ni tan sols es va intentar posar en marxa. Amb bon criteri, es va imposar la tesi d’evitar qualsevol enfrontament civil i els membres del Govern van assumir en primera persona les conseqüències de la DUI.

Aquesta és la realitat. L’independentisme comença a fer autocrítica. I això l’enforteix. Algun dia, esperem, també haurà de ser el torn de l’unionisme.