CORREPINS I BOTICLASTES

No lluitem contra la Terra

L’ego de la raça humana és tan gran que m’atreviria a dir que no cap en el planeta. Potser, com diu el Gènesi, podem dominar la naturalesa, però mai guanyarem la batalla al planeta que ens acull i ens ha donat la vida.

N’hi ha que diuen que els incendis d’Austràlia, equivalents a tres vegades la superfície de Catalunya, les inundacions, els tsunamis, les borrasques i els huracans formen part de les diferents etapes climàtiques de la Terra. Hi ha hagut glaciacions, inundacions i incendis que han anat transformant el planeta des de sempre. N’hi ha d’altres que asseguren que, si bé això és cert, aquests canvis no es produeixen tan ràpidament i que, per tant, la causa del canvi climàtic que estem experimentant és resultat de l’acció humana. No soc expert en la matèria, però em quedo amb els segons.

El cas és que algunes platges del litoral català que havíem fabricat amb sorra del fons del mar per guanyar-li terreny, s’han evaporat. Ara estan dient de refer-les. Jo penso que si la platja o el punt a què ha arribat el mar és on és, té alguna raó de ser. I penso que mirar de situar el mar cinquanta o cent metres més enllà d’on toca és una batalla perduda. Tard o d’hora vindrà una borrasca como ara la Gloria, i posarà a lloc als homes, l’ego i la platja. No he tingut ocasió de veure amb els meus propis ulls les platges de la Costa Brava o del Maresme afectades. No sé encara si han desaparegut del tot o encara queda espai. Però he llegit que alguns ajuntaments estan quantificant la despesa de tornar a recuperar la platja amb el procés d’agafar sorra del fons, altre cop.

La veritat és que no sé què hi tenim al cap, els humans. Si el mar és on és, deu ser perquè és allà on ha de ser. Una cosa és un espigó, un port. Però una altra és moure els llindars del planeta Terra. És una batalla perduda. El planeta es mou, contínuament. En relació a la vida del planeta, la presència del Homo sapiens no és res. Fent un paral·lelisme, si la vida total de la Terra fos un any de dotze mesos, l’home hi és des del 31 de desembre a les 23.30 hores.

Som uns nouvinguts. Potser els més intel·ligents. Però també els més egocèntrics. No lluitem contra la Terra. Tot just hi acabem d’arribar.