No ser monàrquic sinó joancarlista, felipisita, elionorista...
BarcelonaEls lampistes mediàtics que intenten sufocar la via d’aigua oberta a la monarquia fan hores extres, aquests dies. Fins ara, un dels mantres era distingir entre la persona i la institució. Però en la figura del rei, justament, totes dues coses són indissolubles: si els súbdits ho són vint-i-quatre hores, també ell carrega la corona non-stop. Un altre relat imposat és el del tallafocs. És el que assumeix que Joan Carles és ja indefensable però es posa l’accent en el seu successor. Els que fa trenta anys deien que no eren monàrquics, sinó joancarlistes, ara asseguren ben seriosos que no són monàrquics, sinó felipistes. I encara n’hi ha que fan un salt generacional més i són, directament, elionoristes. ʺContraatac de Zarzuela: més Elionor i agenda per a Felipʺ, diu La Razón en portada. Que la resposta als pecats de l’avi sigui instrumentalitzar una adolescent evidencia la poca solidesa de tot plegat.
I, després, hi ha l’intent de posar el focus en el govern espanyol en comptes de centrar-se en la ferum de corrupció i frau fiscal. ʺSánchez empara els atacs de Podem a la monarquiaʺ, diu l’Abc. Fixem-nos que el titular és vague. Com els empara? Quins atacs? ¿I realment els socialistes fan això? Perquè un dels subtítols de La Razón és: ʺEl PSOE vetarà la comissió promoguda pels seus socis al Congrés contra la Coronaʺ. La comissió és d’investigació, per cert: només assumint que hi ha brossa sota la catifa es pot escriure que és contra la Corona. I un altre diari poc suspecte de republicanisme com La Vanguardia, escriu també en primera pàgina: ʺSánchez surt en defensa de Felip VI mentre el debat sobre la monarquia aviva la divisió entre el PSOE i UPʺ. ¿Sánchez empara atacs o defensa el rei? En què quedem?
